Centenari

Cos

100fcn-logo

 

 

 

 

 

 

Patrocinador principal del Centenari

Astralpool

 

 

 

 

 

Patrocinadors del Centenari

sponsors centenari

 






 

 

Vídeo oficial Entre Tots i Totes, 100 Anys

 

Moment #100FCN 1: Els orígens de la natació catalana i la Fundació del Club Natació Barcelona

La primera activitat “oficial” que figura en la nostra història és la “Copa Solé”. A l’estiu de 1907, Manuel Solé, l’entusiasta professor de cultura física i propietari del Gimnasio Solé, creà una Copa de Natació per a ser disputada tres anys consecutius. La prova esdevingué el “I Campionat d’Espanya de Natació”.

Fixada per al 27 d’agost, es va ajornar a causa del mal temps. Finalment, es va celebrar el 15 de setembre de 1907. La prova va tenir lloc davant dels Molls d’Espanya i Muralla, entre les Golondrines i unes boies. A terra, més de dues mil persones esperaven la sortida de la primera competició oficial de natació. 5 minuts abans de l'inici de la competició, va començar a ploure d'una manera horrible, dispersant a la majoria del públic que va quedar reduït a unes 500 persones. Al veure que la pluja no remetia, es va donar la sortida dels 1.500 metres 15 minuts després de l'hora prevista.

Els guanyadors foren els alemanys Edwald Poeschke, en 60 metres i Adolfo von den Heyden en 1.500m. Però el títol de Campió d’Espanya l’aconseguí Leopoldo Lafuente que arribà 3r en ambdues proves per davant de Bernat Picornell.

L’èxit obtingut per la “Copa Solé” va animar als seus organitzadors a plantejar la creació d’un Club de Natació. El 10 de novembre de 1907, en una reunió celebrada al “Gimnasio Solé”, s’aprovava per unanimitat el projecte de reglament que havien presentat Manuel Solé, Josep Mª Vergés i Bernat Picornell i sorgia el primer Consell Directiu del Club Natació Barcelona composat per:

- President: Bernat Picornell
- Vice-President: Manuel Solé
- Secretari: Josep Mª Vergés
- Vice-Secretari: Miquel Useros
- Tresorer: Carles Balaguer
- Comptador: Juli Marial
- Vocal metge assessor: Pere Cercós

La primera seu esportiva del CNB fou als Banys Orientals, establiment públic ubicat a la Barceloneta. Aquest espai va ser cedit als 20 socis fundadors del Club a canvi d’una quota de dues pessetes.

 

Moment #100FCN 2: S’instaura la Copa Nadal

La Copa Nadal va néixer amb el nom de “Campionat d’Hivern”. Fou la primera organització del “nounat” Club Natació Barcelona.

La prova es va celebrar el 19 de gener de 1908. Va ser tot un èxit de públic. Es va celebrar a platja de la Barceloneta, davant dels Banys Orientals, on estava ubicat el CN Barcelona.

Va resultar guanyador Edwald Poeschke, nedador alemany del Club organitzador, que va nedar els 200m amb un temps de 3 minuts i 17 segons. El seguiren Bernat Picornell i Leopoldo Lafuente, 2n i 3r respectivament.

Degut als continuats ajornaments de la competició a causa del temporal, la 2a edició es va celebrar a l’interior del Port. Gastor Giraud, Enric Claret i Pere Picornell van ser els 3 primers classificats.

A partir de 1914, quan el CN ​​Barcelona es va traslladar al Moll Nou, va passar a disputar-se a la dàrsena de la Indústria, davant de les instal·lacions de Club.

El primer vencedor local fou Joaquin Cuadrada l’any 1911. També guanyà les edicions de 1912, 1913, 1918 i 1919.

La primera edició amb participació femenina va tenir lloc el 1928, resultant vencedora Maria Lluïsa Vigo amb un crono de 3 minuts 27 segons.

Dani Serra és el participant que més vegades ha guanyat la prova (10 edicions) i Carme Soriano en categoria femenina (6 edicions). El rècord de la Copa Nadal el tenen Carles Ventosa (1:51.05) i Bárbara Bernús (2:03.89).

Actualment té sortida cada 25 de desembre en una passarel·la al costat del centre comercial Maremàgnum, i arribada al Moll de Drassanes, al Portal de la Pau, davant del Monument de Colon.

 

Moment #100FCN 3: Es juga el primer partit de Waterpolo

A la platja de la Barceloneta, davant dels “Banys Orientals”, seu del recent constituït Club Natació Barcelona, es jugà el primer partit de waterpolo a Espanya. Va ser el 12 de juliol de 1908.

Bernat Picornell va formar els equips:
Blaus: Edwald Poeschke, Charles Wallace, Enric Galofré, Pere Picornell, Detlev Rabe, Hugo Moller i Frederic Baerstchi.
Blancs: Adolfo von den Heyden, Manuel Fernández, Carles Granicher, Edward Miles, Frederic Rauret, Robert Miller i Ricard Luján.

El propi Bernat Picornell dirigí el partit, convertint-se en el primer àrbitre de waterpolo espanyol.

Des d’aquell dia, tots els diumenges i festius, després de les habituals curses de natació, es celebrava un partit de waterpolo.

Buscant adversaris dels qui aprendre, aquells pioners jugaren contra els tripulants de vaixells de guerra anglesos amarrats al Port de Barcelona, com el “Bacchante” o el “Russell”.

El 24 de setembre de 1910, el CNB es va enfrontar amb l’equip francès Foot-ball Velo Club de Niça, capitanejat per Paul Vasseur. L’equip del CNB estava format per: Adolfo von den Heyden, Pere Picornell, Manuel Fernández, Carles Granicher, Gaston Giraud, Lluís Lliboutry i Néstor Luján. El resultat, 0-4 a favor de l’equip francès.

El waterpolo es va posar de moda. Va augmentar tant el número de practicants que va ser necessari establir 3 categories i organitzar el “Concurs Espanyol de Waterpolo”, gènesi del que més tard seria el “Campionat d’Espanya”.

El CN Barcelona i el CN Athlètic van jugar el 1r partit entre Clubs el 21 de juny de 1914 en un racó del Port de Barcelona. La prova va ser positiva però els athlètics decideixen no jugar encara el Campionat d’Espanya. Només els equips del CNB hi prenen part. L’equip “blau” guanya per 6-2 a l’equip groc. El 18 d’octubre de 1914 es proclamen campions: Amat, Pomés, Mira, Pere Picornell, Wagner, Berdemás i Domingo, formant part de l’equip “blau”.

 

Moment #100FCN 4: Pioneres de la Natació Catalana Femenina

El 15 d’agost de 1911, amb motiu de la Travessa nedant Barcelona-Badalona, quatre noies van participar en una prova de 100 metres, organitzada pel CN Barcelona: Mercè Ribalta, Rosita Bulbena, Clementina Ribalta i Margarida Ramoneda (una nena de 6 anys).

La mateixa experiència es repetiria l’any següent.

I finalment, el 24 de desembre de 1912, 19 dones, entre les quals hi havia franceses, angleses i alemanyes, funden el Fèmina Natació Club. Les germanes Ribalta, Mercè i Clementina, van tenir un paper destacat en la creació del Club. Clementina fou la 1a Presidenta i Mercè, una nedadora rellevant. La seu del Club, els Banys de Sant Sebastià, propietat de la família Ribalta.

Entre 1912 i 1916, les associades del Club solien trobar-se exclusivament per a preparar les competicions anuals que s’organitzaven a finals del mes d’agost.

El 1r campionat internacional es va celebrar el 31 d’agost de 1913, la Copa Fèmina. Mercè Ribalta va guanyar els 100m, la Sra. Ruggerberg, els 400m, i Consol Morgan, els 75m, prova reservada per a nenes.

El 1914 Eva Illing de Morral esdevé la 2a Presidenta, però 1 any més tard la Presidència torna a mans de Clementina Ribalta. Si Clementina regia el Club, la seva germana anava sumant títols a la Copa Fèmina que es repetia cada any.

A partir de la finalització de l’estiu de 1918 no s’ha trobat més informació del Club en premsa escrita.

La constitució d’aquest petit i elitista club femení de natació a la Barcelona de 1912 es deu, no tant a un canvi de rumb en l’actitud de les dones esportistes, que a Catalunya arribaria alguns anys més tard, sinó a que, donades les grans dificultats que tenien les dones per practicar el seu esport preferit en els clubs masculins, van haver d’organitzar-se.

 

Moment #100FCN 5: Fundació del Club Natació Athlètic

El mes de maig de 1913, una colla d’amics, amants de l’esport i del mar, funda el Club Natació Athlètic.

La 1a Junta Directiva estava formada per:
- President: Esteve Candell
- Vicepresident: Eduard Almenar
- Secretari: Emili Salas
- Vicesecretari: Roc Grañó
- Tresorer: Salvador Salas
- Comptador: Enric Masses
- Cap de Material: Lluís Torrents
- Vocals: Ramon Candell i Enric Purcalla

S'implica en les tasques directives Ernest Masses, que resulta ser l’autèntic animador del Club pel seu caràcter obert i alegre.

La nova associació emprèn tot tipus d’activitats en pro del foment de la natació, colze a colze amb el CN Barcelona, que es mostra content de tenir un rival amb el que competir.

El CNA participa als Campionats d’Espanya de Velocitat, Resistència i Salts, Copa Solé de 1914. El 12 de juliol pren part en un triangular de waterpolo amb el CN Barcelona i l’Herculis de Mònaco. El 16 de maig, Emili Rodríguez neda els 100m lliures en 1’19”, temps que es va considerar rècord, però que mai no va ser homologat en haver estat obtingut al mar. El 25 de juliol, Enric Gil i Santiago Maria Arnau porten a terme el projecte de creuar nedant el Port de Barcelona.

Els “athlètics” lluïen un escut provisional a l’espera que Emili Salas dissenyés el definitiu. El nou logotip, amb l’emblemàtic cavallet de mar, s’estrena el 22 d’agost de 1915 al Festival de Sabadell.

L’any 1916, després d’una sèrie d’incidents, Esteve Candell ha de deixar el Club i es produeix el primer relleu a la presidència, que passa a ocupar Enric Martínez, amb el recolzament de Gerard Collardin, soci d’origen austríac que dominava diferents idiomes i tenia un cert esperit de mecenes. Decideixen obrir el Club a altres activitats per ampliar el nombre de socis. Creen la secció d’atletisme i posen en marxa la Challenge Arnau. També entren en el món de la boxa, sense descuidar les activitats de natació.

L’any 1917, per seguir les pautes que marca l’actualitat, l’Athlètic ha d’abocar-se en l’especialitat de waterpolo, cosa que fa tot presentant 3 equips als Campionats d’Espanya. El mes de desembre, Gerard Collardin és escollit President. Ho fou fins al 1921, en ser elegit Secretari general de la FENA (Federación Española de Natación Amateur).

 

Moment #100FCN 6: Fundació del Club Natació Sabadell

Els orígens del CN Sabadell es remunten al primer festival de natació organitzat per la secció d’esports del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), el 22 d’agost de 1915 a la bassa de Ca la Paula, al Molí de les Tres Creus.

A l’acte hi participaren nedadors del Club Natació Barcelona i del Club Natació Athlètic. En el programa d’actes s’exhibiren algunes proves de natació, de salts i es disputà un partit de waterpolo entre el CN Barcelona i el CN Athlètic.

L’èxit del festival va portar als organitzadors a plantejar-se la possibilitat de constituir un club de natació a la ciutat. Aquest grup impulsor estava format per una vintena de joves, la majoria del CADCI dirigits per Joan Valls. Joan Valls s'havia iniciat esportivament l'any 1913, quan va començar a freqüentar les instal·lacions del CN Athlètic i va establir una forta amistat amb el directiu Emili Salas.

Al desembre de 1915 es formà un junta interina i s’inscriviren els primers socis. El 17 de gener de 1916 s’organitzà el segon festival a la bassa de Ca la Paula, concebut com la presentació del Club Natació Sabadell, amb l’assistència d’esportistes del CN Athlètic.

Al febrer de 1916 es fundà el CN Sabadell, encara que els seus estatuts no foren aprovats fins al 25 de juny. El primer President fou Pere Mestre.

Les diferents instal·lacions que el CN Sabadell utilitzava no donaven satisfacció als socis. Es va buscar un lloc on emplaçar una nova instal·lació i es va triar el Vapor Codina, al carrer Lacy. El 23 de Juny de 1918 s’inaugurava. Aquesta inauguració marcà una fita històrica, suposava la primera piscina de l’Estat espanyol (25×12 metres) ben mesurada i vàlida per homologar rècords amb totes les garanties i practicar el waterpolo en bones condicions.

 

Moment #100FCN: Els primers Campionats de Catalunya de Natació

El Club Natació Athlètic va organitzar els 3 primers Campionats de Catalunya de la història de la natació catalana.

La 1a edició tingué lloc el 29 de setembre de 1918 al Varadero del Port de Barcelona, espai habitual dels festivals natatoris.

Ramon Bulbena, del CN Athlètic, va guanyar els 60 metres i Joaquim Cuadrada, del CN Barcelona, els 500m.

En les 2 edicions posteriors, 1919 i 1920, la prova de velocitat se l’endugué Josep Manifold, de l’Athlètic, i la de resistència el mateix Joaquim Cuadrada.

A partir de 1921, creada la Federació Catalana de Natació, fou aquesta qui prengué la responsabilitat d’organitzar-los, portant-los arreu de Catalunya per a promocionar la natació.

Lleida, que disposava d’una piscina adient i d’un club, va organitzar els Campionats de 1921. De 2 proves es va passar a 9, més la competició de salts de trampolí i palanca. En estil lliure es disputaren les proves de 100, 400 i 1.500m, en braça, els 200 i 400m, en “espatlla”, els 100m, dos relleus, el 5x50m i el 4x200m i els 2000m de mar lliure.

L’any 1922 l’organització va anar a càrrec del Club Natació Barcelona, el 1923 del Club Natació Guíxols, el 1924, una altra vegada a càrrec del Centre d’Esports Lleida, i el 1925 del Club Nàutic Tarragona.

Jaume Cruells, Josep Maria Puig, Josep Pinillo, Ricard Arruga, Joan Costa, Alfons Tusell, Salvador Laguia, Josep Francesc, Ramon Artigas, i els saltadors Santiago Ulió, Antoni Tort i Joan Bonemain, són alguns dels protagonistes d’aquest període.

 

Moment #100FCN: Primera participació Olímpica a Anvers 1920

El dia 8 d’agost de 1920 la Selecció sortí cap a Anvers. Estava composada per 11 waterpolistes (8 titulars i 3 reserves), 1 saltador i 2 nedadors.

L'Estadi Nàutic d'Anvers, de 100 metres de llargada, es va construir habilitant un dels fossars de les fortificacions de la ciutat.

Joaquim Cuadrada nedà les eliminatòries dels 1.500m lliures. L’altre nedador es va retirar.

El saltador no es va atrevir a saltar des de la palanca de 10 metres. Mai abans ho havia fet des d’una plataforma tan alta.

L’equip de waterpolo estava format per: Lluís Gibert, Manuel Armangué, Ramon Berdemás, Jaume Fontanet, Francesc Gibert, Alfons Tusell, Antoni Vila Coro i Enric Granados. Entrenador: Albert Berglund.

Van empatar a 1 gol amb Itàlia en el temps reglamentari. A la pròrroga, Espanya va marcar el gol de la victòria. Per part dels italians només es va tirar el porter. Els jugadors de camp van renunciar a jugar més estona perquè l’aigua estava molt freda, per sota de 12 graus.
En els següents partits, es va perdre contra els britànics (0-9) i contra Estats Units (0-5).

Enric Granados Gal (fill del famós compositor Enric Granados i Campiña) era el capità de l'equip. Durant la seva estada a Anvers, Granados va compartir entrenaments amb el hawaià Duke Kahanamoku, campió olímpic i recordman mundial. Duke utilitzava una tècnica de natació fins llavors desconeguda a Espanya, el crol. Al nostre país, per aquelles dates, es nedava amb l'estil doble over.

Granados, sorprès després de comprovar l'eficàcia de l'estil hawaià, li demanà consell a Duke per aprendre aquesta tècnica revolucionària. Duke i el seu compatriota, Pua Keaola, també li van explicar la tècnica del crol d'esquena.

Al tornar de Bèlgica, Granados va aplicar al Club Natació Barcelona la tècnica i els sistemes d'entrenament que li havien ensenyat els americans.

 

Moment #100FCN: Fundació de la Federació Catalana de Natació

Els resultats obtinguts al Jocs Olímpics d’Anvers l’any 1920 van demostrar que érem manifestament inferiors als nostres contrincants. Calia una profunda reflexió i introduir canvis. Es necessitaven piscines d’aigua temperada per entrenar regularment tot l’any i evolucionar els mètodes de preparació.

També calia desenvolupar la natació arreu de Catalunya. Això exigia els esforços de tothom i, conseqüentment, l’existència d’una Federació de Clubs que els coordinés. Amb aquest objectiu es va constituir la Federació Catalana de Natació.

La Federació es va fundar el 25 de febrer del 1921 al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona, el CADCI, de la mà del Club Natació Barcelona, el Club Natació Athlètic i Club Natació Sabadell, que eren els clubs que lideraven la natació i van prendre la iniciativa. També van comptar amb l’adhesió dels altres clubs que practicaven el nostre esport: el Club Natació Mataró, el Club Natació Pop de Badalona, el Camps d’Esports de Lleida, el Club XX, l’Ateneu Enciclopèdic Popular i el Club de Mar.

Disset Presidents han dirigit la nostra Institució.

El Sr. Jaume Mestres va ser el primer President de la Federació Catalana de Natació.
Formà part de la junta directiva del CNB, del qual fou vicepresident el 1920, i representant del club en els actes fundacionals de la Federació Espanyola, que arribà a presidir, des de l’abril del 1920 fins al gener del 1921.
Va ser un dels impulsors de la candidatura olímpica de Barcelona als Jocs Olímpics de 1924, que finalment el Comitè Olímpic Internacional va concedir a París.
Pioner de l’arquitectura esportiva a Catalunya, va impulsar i dissenyar la construcció de la primera piscina coberta de l’estat espanyol, la piscina de l’Escullera del Club Natació Barcelona.
El Sr. Jaume Mestres dirigí la Federació Catalana fins al setembre del 1922.

Des de l’any 2008, El Sr. Enric Bertrán és l’actual President de la FCN.

La 1a seu fou el propi CNB, situat als Banys de Sant Sebastià de la platja de la Barceloneta. L’última, des de 1987, al carrer Diputació 237. Els 9 clubs que van constituir la Federació, s’han convertit en 128, amb gairebé 17.000 llicències i multitud d'èxits esportius, tant nacionals com internacionals.

 

Moment #100FCN: Primera piscina coberta de l’Estat espanyol

La gran lliçó d’Anvers 1920 fou que, sense piscina coberta, millor amb l’aigua temperada, no era possible el progrés.

En arribar dels Jocs, els responsables del CN Barcelona, amb Bernat Picornell al capdavant, van començar a treballar per aconseguir aquesta indispensable instal·lació el més aviat possible.

A proposta de l’arquitecte Jaume Mestres Fossas, la Junta del CNB va convocar als socis a una assemblea informativa al CADCI. Volia explicar-los el projecte de la piscina coberta que volia realitzar.

El 17 d’abril de 1921, en un acte solemne, es va posar la primera pedra a l’Escullera de Llevant.

La construcció del cubell va durar uns 7 mesos. El desembre de 1921 es va omplir la piscina.

El 21 de maig de 1922, amb la piscina encara al descobert, es va celebrar un torneig de waterpolo al que van ser convidats tots els clubs catalans que practicaven aquest esport: el CN Athlètic, el CN Sabadell, el CN Marató i el CN Arenys. Aquesta competició es va batejar amb el nom de “Trofeu Joan Barba”, en memòria d’un dels jugadors més emblemàtics de l’època.

Es va inaugurar la 1a fase de la piscina amb un Trofeu Internacional de Natació. També es va jugar un partit de waterpolo contra el Brussels Swimming Club. El CNB es va imposar 3 a 0.

Tot seguit es van aixecar les parets i les arcades.

El 22 de juliol de 1923 es va celebrar un partit internacional contra l’equip hongarès del Ferenczvarosi de Budapest, amb jugadors que van enlluernar als aficionats.

I finalment es va col·locar el sostre i s’instal·là la calefacció.

La piscina coberta amb aigua temperada es va inaugurar el 23 de març de 1924. Cal assenyalar, com a curiositat, que l’aigua utilitzada era la del mar.

El dia 25 de març de 1924 es va jugar el primer partit de waterpolo amb la piscina coberta i aigua temperada.

 

Moment #100FCN: Debut Olímpic dels saltadors catalans

El debut olímpic dels saltadors catalans es produí el 14 de juliol de 1924. Antoni Tort, del CN Barcelona, i l’infantil Santiago Ulió, del CN Athlètic, van participar als Jocs Olímpics de Paris. Santiago Ulió, amb 14 anys, fou el benjamí de tots els participants.

Van disputar dues proves del programa de salts, el salt de palanca de 10 metres i la palanca alta, i van caure eliminats en sèries.

Santiago Ulió va ser campió de Catalunya (1922) i d'Espanya (1924) de trampolí. Per la seva banda, Antoni Tort va ser campió de Catalunya de trampolí (1924), de palanca (1922, 1924, 1925) i de salts variats (1926), així com d'Espanya de salts de palanca (1923).

Els salts foren introduïts a Catalunya per Bernat Picornell, que n’havia après la tècnica durant els seus anys de vida a Marsella.

El 1910 el Club Natació Barcelona instal·là el seu primer trampolí a la platja de la Barceloneta i el 1911 organitzà per primera vegada una prova de salts dins el Campionat d’Espanya de natació. Un dels problemes recurrents, any darrere any, era que els temporals trencaven la palanca. Els salts es van haver de traslladar a l’interior del Port de Barcelona.

Els guanyadors de les primeres edicions pertanyien al CNB. Així, foren campions d’Espanya Enric Galofré, Camil Balat, Enric Quintana i Antoni Vila-Coro, tots en l’especialitat de palanca. Vila-Coro va ser el guanyador de la prova de salt de palanca al Campionat de Catalunya de 1921 a Lleida.

El 1921 s’hi inclogué la prova de trampolí de 3 metres als Campionats d’Espanya. Isidre Fernández, saltador del CN Atlètic, va ser el vencedor.

El 1923 el CN Barcelona construí una torre de salts a la seva piscina, fet que permeté millorar la preparació dels saltadors.

A finals dels anys 20 i principis dels 30 destacaren Josep Bonnemain, del CN Athlètic, amb 2 títols de Campió d’Espanya, i sobretot el cenebista Estanislau Artal, amb 7 títols de Campió d’Espanya i 7 de Catalunya.

Mercè Homdedeu guanyà les dues primeres edicions del Campionat d’Espanya de salt de trampolí (1934 i 1935).

Després de la Guerra Civil sobresortí Joan Ricart amb 11 títols de Campió d’Espanya.

El 1951 tingué lloc la primera edició del Campionat d’Espanya de palanca femení. Les primeres dominadores foren les catalanes Montserrat Mechó, Paquita Clos, Renata Muller i Margarita Dittman. En aquesta època també destacà Xavier Rotllant i Joaquim Francès i, sobretot, Jaume Muntán, amb 8 títols, des de 1955 a 1959.

Posteriorment sobresortí Isabel Piñón, acompanyada de saltadors com Xavier Oliver i Margarita Meya.

L’hegemonia dels saltadors catalans en l’àmbit estatal s’acabà a partir de la dècada dels 70.

 

Moment #100FCN: El 1r Campionat de Catalunya femení

A l’Assemblea del CN Barcelona de 1924, es va tractar un tema pendent des de feia molt de temps: si calia obrir el Club a les dones i donar-li així el caràcter mixt.

L’influent Emili Solé Brufau havia realitzat feina silenciosa a favor de crear un estat d’opinió favorable. De fet, havia estat pioner en aquella lluita des de 1911.

Tan aviat com es va crear la Secció Femenina, Solé en fou el protector i l’any següent ja va ser inscrita en el Campionat de Catalunya.

El 1r Campionat de Catalunya femení es va celebrar el 25 de juliol de 1925, en una piscina construïda dins del Port de Tarragona, com a complement dels Campionats masculins.

Només es va disputar 1 prova, els 100m lliures. L’alemanya Elsa Paschke, del CNB, va guanyar la prova, però no se li concedí el títol a causa de la seva condició d’estrangera i fou adjudicat a Pilar Garcia.

El 1925 es trencaven motlles i, a partir d’aquest moment, la natació femenina va començar a anar amunt. Els noms de María Aumacellas, Lucrecia Muñoz, Maria Lluïsa Vigo, Mercè Bassols i Josefina Torrents van despuntar en el període 1925-1930.

A partir de 1930 van destacar les germanes Soriano. El 19 de març de 1930, amb només 12 anys, Carme Soriano millorà el rècord d’Espanya dels 200m braça. Durant la seva vida activa, Carme aconseguí 31 rècords d’Espanya en diferents estils i especialitats. La seva germana Enriqueta 25, en proves de fons i braça. Ambdues van marcar una època gloriosa de la natació femenina catalana.

El Club "Femení i d'Esports" va sorgir a finals dels anys 20 amb la pretensió d'ocupar la parcel·la femenina de l’esport barceloní. Raimunda Laurent va vèncer en 4 Travessies del Port (1931-33-34-35), però en el terreny dels Campionats de Catalunya i d’Espanya, el CNB no li va cedir el més mínim terreny.

L’any 1934 es va sumar el CN Athlètic. Es va aprovar el reglament que formalitzava la constitució de la secció femenina i va acabar l’any amb una vuitantena d’associades. Mary Bernet va assumir tot el protagonisme de la secció i de les proves d’esquena als Campionats de Catalunya i d’Espanya.

 

Moment #100FCN: La Travessia al Port de Barcelona

El 24 de setembre de 1926, el Club Natació Athlètic va organitzar la I Travessia al Port de Barcelona.

Ramon Artigas Rigual (CN Athlètic), guanyador de la primera edició i de cinc més, de 1928 a 1932, i Vicenç Olmos Ayza (CN Barceloneta), guanyador de les edicions de 1933, 1936 i 1939, van portar la prova a les primeres pàgines dels diaris de tota Espanya.

Maria Martínez (Independent) i Maria Aumacellas (CN Barcelona) van ser les primeres vencedores en categoria femenina, en la 3a i 4a edició respectivament.

92 edicions s’han celebrat fins l’any 2019. La longitud de la prova ha anat variant segons la seva ubicació i categoria. Fins l’any 2001, la Travessia gran tenia una longitud aproximada de 3.800 metres.

El 1954 es creà el Campionat Infantil de Fons, el 1983 la Travessia per a Discapacitats, el 2000 la cursa Màsters, el 2001 la Travessia menors i el 2019 la prova benjamina.

El 2017, la 90a edició de la Travessia nedant al Port de Barcelona es va convertir en una etapa de la Copa d'Europa d'Aigües Obertes, a més de formar part de la Copa d'Espanya.

També ho va ser el 2018 i 2019.

La Travessia al Port de Barcelona és una de les proves d’Aigües Obertes més populars del calendari. Així doncs, podem veure en el seu palmarès els noms dels més il·lustres fondistes.

 

Moment #100FCN: Inauguració de la Piscina Municipal de Montjuïc

Inaugurada el 10 d’agost de 1929, amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, fou la primera piscina de dimensions olímpiques que es construí a l’Estat espanyol.

La persona que més va lluitar per aconseguir-la fou Francesc de Sales Gibert, tant des de la presidència de la Federació Catalana com des de les tribunes de premsa, on desenvolupà una gran campanya, convençut de saber el que convenia a la nostra natació.

Després de la seva participació als Jocs Olímpics d’Anvers 1920, Paco Gibert, va arribar amb la convicció que per progressar calien instal·lacions adequades i fer obligatòria la natació entre els nens. L’any 1924 va aconseguir que el CN Barcelona creés una secció infantil, la primera d’Espanya.

La inauguració oficial de la Piscina Municipal de Montjuïc va coincidir amb la celebració dels Campionats de Catalunya de natació i salts. El primer partit internacional va ser un doble Espanya-Hongria de waterpolo.

Els primers anys, la Piscina va acollir diversos clubs de la ciutat que no disposaven de piscina pròpia.

Durant el període 1929-62 fou seu permanent dels Campionats de Catalunya i escenari d’onze Campionats absoluts d’Espanya.

A part de la seva projecció nacional i internacional, la Piscina Municipal de Montjuïc va ser forja, des de 1948, dels primers cursets d’ensenyament escolar, dels que van sortir beneficiats desenes de milers de nens i nenes.

El 1955, després de ser reformada, fou la seu dels II Jocs del Mediterrani.

El 1990 va ser remodelada de nou per acollir les competicions de salts i la fase preliminar del torneig de waterpolo dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, i va passar a tenir 2 piscines: una de 33×25 metres, per a waterpolo, i una altra de 25×25×5 metres, amb torre, per a salts, i una capacitat de 4.100 espectadors permanents.

La realització dels salts des de la Piscina Municipal de Montjuïc va ser probablement l’impacte visual més important dels Jocs, per la seva plàstica, espectacularitat i les atractives vistes de la ciutat de Barcelona.

 

Moment #100FCN: Neix la Travessia de l’Estany de Banyoles

L’estiu de 1944, un soci del GEiEG i nedador de llargues distàncies, de nom Felip “Pipe” Sánchez Babot, va tenir la idea d’organitzar una prova de resistència de natació a l’Estany de Banyoles. Va rebre el suport de l’Ajuntament de la ciutat i el 17 de setembre prenien la sortida de la “1ª Travesía del Lago de Bañolas – Primer Campeonato Provincial de Gran Fondo -, 11 nedadors del GEiEG i 7 del CN Banyoles, sobre una distància de 2.000 metres.

En “Pipe”, de 19 anys, estudiant de medicina aleshores i metge gironí molt popular anys més tard, va ser el guanyador de la 1a Travessia de l'Estany, amb un temps de 36’86”.

A partir de la 2a edició, es va donar una medalla commemorativa a tots els nedadors que acabaven la Travessia. 40 nedadors van acabar la prova, entre ells, 2 dones.

El 19 de setembre de 1946, la 3a edició fou portada de La Vanguardia.

Miquel Torres va aconseguir guanyar en 5 edicions: el 1960, 1961, 1962, 1965 i el 1966.

Pepe Pujol ha sigut l’únic banyolí guanyador de la Travessia, en les edicions 24 i 28, els anys 1967 i 1971.

Des dels inicis i fins l’any 1990, els participants van disposar d’un mitjà de transport per portar-los a la sortida i també, una vegada completada, per retornar-los al Club. Eren els famosos camions!

L’any 2003 va ser l’última vegada que el fundador de la Travessia, en “Pipe”, hi va participar, a l’edat de 79 anys. La va nedar un total de 57 vegades.

El rècord masculí el va establir Kiko Hervás l’any 2007 amb 23’05” i el rècord femení, Mireia Belmonte el 2014, amb un temps de 24’52”. El rècord de participació es va aconseguir l’any 2018, amb 2.470 nedadors.

En el decurs de les 75 edicions, la Travessia de l’Estany s’ha consolidat, essent actualment reconeguda com la “Festa Major de la Natació Catalana”, i ha esdevingut una prova emblemàtica en la que hi participen esportistes i aficionats a la natació de totes les edats.

 

Moment #100FCN: Els nostres primers àrbitres Olímpics de Waterpolo

Als JJ00 de Munic 1972 van estar presents els nostres primers àrbitres olímpics: Tomàs Batallé, Mateu Manguillot i Eugeni Asencio.

Tomàs Batallé com a membre del Comitè de Waterpolo de la FINA. Mateu Manguillot que deixava l’arbitratge per imperatiu reglamentari de l’edat i substituïa a Batallè en el càrrec. I Eugeni Asencio que debutava en uns Jocs Olímpics.

Tomàs Batallé fou el primer àrbitre català de waterpolo que tingué l’honor de xiular en uns Jocs Olímpics. Va ser a Londres 1948, on dirigí 4 partits.

Iniciava una trajectòria internacional que el portaria a ser considerat el “Número 1" del món pocs anys després.

També va estar present als JJOO de Hèlsinki 1952, Melbourne 1956, Roma 1960 i Tòquio 1964. És el primer àrbitre espanyol en dirigir una final olímpica, a Melbourne 1956, entre les seleccions d’Hongria i Iugoslàvia.

Mateu Manguillot ha estat un dels personatges internacionals més populars del nostre esport, i no només per la seva qualitat com a àrbitre de waterpolo, sinó també per la seva afabilitat, que li comportà el sobrenom de “Papi”.

Debutà internacionalment als Jocs del Mediterrani de Barcelona 1955.

Després tindria grans intervencions al Campionat d’Europa de Budapest 1958. Precisament, per aquesta magnífica actuació va ser homenatjat a la seva arribada, juntament amb Tomàs Batallé.

El seu debut olímpic va tenir lloc el 27 de setembre de 1960, a Roma.

A partir d’aquí va ser convidat a xiular per tot el món, especialment als països de l’Est d’Europa. Va ser considerat “el millor xiulet del món”.

Va ser olímpic a Roma 1960, Tòquio 1964, Mèxic 1968 i a Munic 1972. Als Jocs Olímpics de Mèxic 1968 va dirigir el partit pel bronze entre les seleccions d’Hongria i Itàlia.

S’acomiadà de l’arbitratge el 1972 després de 232 partits internacionals.

Eugeni Asencio, va iniciar la seva activitat arbitral al Torneig de les 6 Nacions a Vasteras (Suècia) l'any 1969.

Present com a àrbitre en 5 Jocs Olímpics: Munic 1972, Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992.

Va dirigir les finals dels JJOO de Los Angeles 1984 i Seül 1988.

Als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 fou l'encarregat de realitzar, en català, el Jurament Olímpic per part dels jutges en la cerimònia inaugural.

En finalitzar aquests Jocs es retirà de l'arbitratge, amb un total de 432 partits internacionals.

Va ser durant anys el “professor” en els cursos per a nous àrbitres de la Federació Catalana de Natació.

A aquesta llista cal afegir el nom d’Antoni Bayarri Ayza que va arbitrar el Ioguslàvia-Grècia de la fase de grups dels JJOO de Mèxic 1968.

 

Moment #100FCN: Roberto Queralt baixa del minut en 100m lliures

Roberto Queralt fou l’heroi del 40è Campionat d’Espanya de Natació, celebrat a la Piscina Municipal de Montjuïc del 8 al 10 de setembre de 1950.

En la primera jornada del divendres va nedar l’eliminatòria dels 100 metres lliures per sota del minut (59.8). Es convertia en el primer nedador espanyol que ho aconseguia en piscina de 50 metres. Es va penjar l’or en la final, i es va imposar en els 400m lliures i els 100m esquena.

També va ser el guanyador de 5 edicions de la Copa Nadal. La primera, l’any 1948 i després s’adjudicà les celebrades des del 1950 al 1953 consecutivament.

Així mateix, Queralt fou jugador de Waterpolo del Club Natació Barcelona i formà part de la Selecció Espanyola. Es va penjar l’or als I Jocs del Mediterrani Alexandria 1951 i va participar als JJOO Hèlsinki 1952.

 

Moment #100FCN: Medalla d’or del Waterpolo als I Jocs del Mediterrani Alexandria 1951

El 19 d’octubre de 1951, la Selecció espanyola de Waterpolo es penjava l’or als I Jocs del Mediterrani 1951 disputats a Alexandria (Egipte).

L’equip estava format pels jugadors i el tècnic del Club Natació Barcelona.

Leandro Ribera, Roberto Queralt, Ricardo Conde, Carlos Martí, Francisco Castillo, Juan Luis Abellán, Agustín Mestres i Antoni Subirana, sota les ordres de Bandy Zolyomy, assoliren grans èxits internacionals. Als Jocs del Mediterrani d’Alexandria van guanyar a Egipte i Grècia, i, el mateix any, obtingueren una sonada victòria davant França (6-2) a Madrid i contra Alemanya (10-6) a Montjuïc.

Aquests mateixos jugadors, més José Bazán, Amadeo Durán i Juan Serra, participaren als XV Jocs Olímpics Helsinki 1952, classificant-se en 8a posició.

 

Moment #100FCN: Els inicis de la Natació Artística a Catalunya

El ballet aquàtic va néixer de manera espontània per iniciativa d’unes nedadores del CN Barcelona, que seguien amb entusiasme les evolucions aquàtiques de l’actriu Esther Williams a les pel·lícules americanes de finals dels anys 40. El detonant va esclatar l’any 1951 després de les diferents exhibicions que van fer ballets aquàtics europeus a la ciutat de Barcelona.

Les nedadores, dirigides per Esteban Amat (germà d’una d’elles), i recolzades per l’entrenador de natació Jaume Soler, varen decidir formar un conjunt homogeni. Estava composat per: Else Herbolzheimer, Paquita Romeu, Maria Sans, Paquita Clos, Mª Dolors Amat, Montserrat Mechó, Mercedes Ferrer, Juanita Ferrerons, Pilar Miralles, Elsa Verdugo i Maria Lluisa Maestro.
Al principi feien uns “dibuixos” sobre l’aigua sense música ni moviment.
El 31 d’agost de 1952 van actuar a la cloenda del Curset de Natació d’Estiu del CNB. És la 1a exhibició realitzada per un equip català.
El mes de setembre van realitzar una demostració al Campionat d’Espanya de Natació celebrat a la Piscina de Montjuich.

D’altra banda, el juliol de 1952, Maria Aumacellas, nedadora del CNB i campiona d’Espanya de natació durant els anys trenta, creà el primer grup de ballet aquàtic espanyol, al Canoe Natación Club.

El juliol de 1953 es presentà oficialment l’equip de natació ornamental Societat Atlètica Barcelona (SAB), una creació del campió de salts Joan Ricart. Estava composat per: Cristina, Margarida i Rosa Maria Aguilà, Neus Carreras, Alícia Engel, Núria Onsés, Núria i Carme Serra, Paquita Ballesta, Elvira Font, Rosa Maria Gasol i Amàlia Romeu.

El 20 de juliol de 1953 també es presentà l’equip del CN Montjuich en un festival organitzat a la seva piscina.

El 1954, el grup de ballet aquàtic del CNB ofereix nombroses actuacions en diferents piscines de Catalunya, el 1955 d’Espanya i el 1956 de França.
Una de les actuacions més destacades de l’època fou la que dugué a terme Maria Dolors Amat, del CNB, durant els Jocs Mediterranis de Barcelona (1955) amb un Solo que titulà “Tango Azul”. En la clausura del mateixos Jocs, l’equip format per Maria Dolors Amat, Merche Ferrer, Carmen Hartmann i Mª Lluisa Maestro interpretà la peça Barcarola.

Els dies 25 i 26 de juliol de 1958, la Federació Catalana de Natació i el CN Montjuich van organitzar el I Campionat de Catalunya de Natació Artística i Ornamental. Es va celebrar a la Piscina Municipal de Montjuich. Les primeres campiones de Catalunya van ser:
- Solo: Victòria Meya (CN Montjuïc)
- Duo: Carmen Hartmann i Mª Lluisa Virgili (CNB)
- Equips: SAB

El 6 i 7 de setembre de 1958 es va celebrar el I Campeonato de España de Natación Artística y Ornamental, que va organitzar al Federación Española de Natación, la Federació Catalana de Natació i la SAB. Hi van prendre part el CN Barcelona, el CN Montjuich, el CN Catalunya, la SAB i el Canoe Natación Club. Les primeres campiones d’Espanya van ser:
- Solo: Maria Dolors Amat (CNB)
- Duo: Carmen Hartmann i Mª Lluisa Virgili (CNB)
- Equips: CNB

A partir del 1960 prengué notorietat la SAB, que guanyà tres Campionats d’Espanya en Solo, Duo i per Equips (1960, 1961, 1962), amb nedadores provinents d’altres clubs, com Núria Llacuna (que guanyà els tres títols de Solo), Maria Lluïsa Virgili i Maria Rosa Julià.

I quan la SAB es va dissoldre continuaren amb el mateix tarannà el Club Drink i, més tard, el Club Natació Kallípolis.

 

Moment #100FCN: II Jocs del Mediterrani Barcelona 1955

Els II Jocs del Mediterrani es van celebrar a Barcelona del 16 al 25 de juliol de 1955.

La fita tingué molts aspectes positius, com la construcció del Palau d’Esports, la remodelació i ampliació de la Piscina Municipal de Montjuïc, i l’interès del públic barceloní cap al nostre esport, que omplia la graderia de gom a gom en cada sessió.

Hi havia un Comitè organitzador permanent i diferents Comissions encarregades de portar a terme les diferents propostes: Econòmica, Organització esportiva, Premsa i ràdio, Propaganda, Protocol, Allotjaments, Transports i Activitats complementàries.

Les proves de natació i waterpolo es van disputar a la Piscina Municipal de Montjuïc, que podia albergar fins a 8.000 espectadors. La piscina coberta del Club Natació Barcelona acollia els entrenaments.

L’aigua esdevingué el símbol dels II Jocs del Mediterrani. Una àmfora grega va transportar l’aigua del Mediterrani fins a la Ciutat Comtal.

La Jornada Inaugural constava de 3 parts:
1. Cerimònia a les Ruïnes d'Empúries.
2. Relleu d’atletes des d’Empúries fins a l’Estadi Olímpic.
3. Cerimònia a l’Estadi.

Pel que fa a la competició esportiva, el millor resultat en natació fou un 4rt lloc de Jordi Nicolau en 200m braça. L’equip de waterpolo, format per Leandro Ribera, Ricardo Llordachs, Roberto Queralt, Armando Munté, Francisco Godía, Antoni Subirana, Joan Lluís Abellán i Francisco Castillo, perdien davant Itàlia (3-4) i França (3-4) i quedaven relegats al 3r lloc.

La premsa es va fer ressò de la satisfacció general pel resultat dels II Jocs del Mediterrani que van esdevenir un èxit de transcendència mundial.

 

Moment #100FCN: Montserrat Tresserras, pionera olotina de les Aigües Obertes

Montserrat Tresserras va ser “el primer espanyol” en creuar l’Estret de Gibraltar, el 12 de setembre de 1957. Ho va fer en 5 hores i 19 minuts.

L’any 1958 va travessar el Canal de la Mànega en 14 hores i 14 minuts, de la platja francesa de Cap Gris Nez fins a les costes de Dover. Al 1961 el tornaria a creuar en sentit invers, fet que la convertiria en la primera dona de la història en completar el recorregut en ambdós sentits.

I va realitzar moltes altres proeses: Va ser la primera en completar la travessia entre Concòrdia (Argentina) i Colon (Uruguai), el 1963. El 1969 va creuar el Llac Ness i va nedar de Menorca a Mallorca en 21 hores i 10 minuts.

El 1970 va ingressar al Saló de la Fama de la Federació Internacional de Natació de llarga distància.

Va publicar “Nedant l’Estret. Els seus orígens i la seva història” (2008) i va protagonitzar el llibre “Montserrat Tresserras, la guanyadora del canal” (1959).

Tresserras va ser reconeguda amb nombrosos guardons, com la creu de plata de l'Ordre del Mèrit Civil i la Reial Ordre del Mèrit Esportiu.

 

Moment #100FCN: Inauguració de la Residència Blume

A imatge del que feien a Itàlia, la DNEFD va decidir la instauració de residències per a esportistes d’elit, amb la finalitat d’ajudar-los, tant en l’aspecte esportiu com en el personal.

El 23 de setembre de 1961 es va inaugurar la Residència Blume de Catalunya. Es va establir en un xalet de la Carretera d’Esplugues de Llobregat, a tocar de Barcelona.

Ricardo Sánchez fou el primer director de la residència i Jan Freese el responsable tècnic de la preparació dels nedadors.

L’holandès, que provenia del CN Manresa, fou fonamental en la formació de grans campions com Jaume Monzó, Joan Fortuny, Toni Codina, Josep Bas, Pepe Pujol, Toni Culebras i Paquito Martínez, entre d'altres.

A la Residència no tenien piscina per entrenar. S’havien de desplaçar a la piscina del Poble Nou, a la de Montjuïc, etc.

El 17 d’abril de 1971 es va inaugurar, en el mateix indret, una nova residència amb capacitat per a 150 alumnes i una piscina petita, de 25 metres i 3 carrers.

En 10 anys, els nedadors que havien passat per la Residència Blume, entre ells 39 catalans, aconseguiren 246 rècords d’Espanya, 145 títols estatals i més de 480 internacionalitats.

 

Moment #100FCN: Miquel Torres, Subcampió d'Europa

Miquel Torres esdevingué el primer nedador català i espanyol que pujà al podi en una competició internacional de màxim nivell. Es va penjar la medalla de plata dels 1.500 metres lliures al Campionat d’Europa de Natació Leipzig 1962.

El 1960, amb només 14 anys, Torres ja era campió d’Espanya absolut dels 1.500m, recordista de la distància i olímpic. Aquesta precocitat li va valer per ser l'esportista olímpic més jove durant 48 anys, fins que Tom Daley el va superar a Pequín 2008.

El 1963 va aconseguir la medalla d'or dels 1.500 metres als Jocs del Mediterrani de Nàpols. En aquests Jocs va ser el portador de l’àmfora a la Cerimònia d’Inauguració.

Fou internacional en 51 ocasions. Va participar als Jocs Olímpics de Roma 1960, Tòquio 1964 i Mèxic 1968.

Va ser plusmarquista nacional en més de 60 ocasions. El seu palmarès també inclou 30 Campionats d’Espanya i 17 Campionats de Catalunya.

Com a jugador de waterpolo, de 1967 a 1970, intervingué en 19 partits internacionals amb la selecció estatal.

Després, exercí d’entrenador al CN Sabadell, a la Unión Deportiva Las Palmas, a la Blume de Madrid, al CN Barceloneta, al CN Montjuïc i al Centre Escola Llor de Sant Boi.

El 1988 fou nomenat Director tècnic de natació dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Posteriorment, va ser Director del Museu Olímpic i de l’Esport i, el 2011, accedí a la Presidència del CN Sabadell, càrrec que assumí fins gener de 2017.

 

Moment #100FCN: El CN Barcelona guanya la 1a Lliga Nacional de Waterpolo 1966

L’any 1966 es van jugar 2 competicions estatals, el 35è Campionat d’Espanya i la 1a Lliga Nacional.

La nova Lliga Nacional va ser un èxit. Es va desenvolupar durant 14 jornades amb 8 equips, 6 catalans i 2 madrilenys. El Club Natació Barcelona va ser el vencedor, seguit del CN Sabadell que va empatar en les 2 confrontacions amb el club degà. El tercer fou el CN Catalunya.

La final del Campionat d’Espanya es va jugar a Madrid. El Club Natació Barcelona també va guanyar aquesta competició, seguit del CN Catalunya i el CN Sabadell. Els altres 3 equips que van jugar la final eren el Parque Móvil, el Sevilla i el Canoe.

L’equip del CN Barcelona el formaven: Leopoldo Rodés, Josep Mª Vall, Agustí Codera, Lluís Bestit, Jordi Casas, Fermí Mas, Eugeni Asencio, Jordi Borrell, Ricard Martí, Jeroni Moner i Ricard Morata.

Aquest equip, amb algunes baixes i incorporacions, també va guanyar la Lliga Nacional 1967, la 1968 i la 1969.

El CN Barcelona va guanyar 40 Campionats d’Espanya, des del 1912 al 1971. A partir de l’any 1973, el Campionat va quedar suspès i va perdurar la Lliga Nacional.

 

Moment #100FCN: Inauguració de la Piscina Sant Jordi, primera piscina coberta de 50 metres

L’any 1965, a la Ponència d’Esports de la Diputació de Barcelona, que aleshores presidia Joan Antoni Samaranch, es posava sobre la taula un Pla de Piscines que projectava la construcció de 5 instal·lacions cobertes i 13 descobertes en un termini de 2 anys. La Piscina Sant Jordi de Barcelona té la seva gènesi en aquest Pla de Piscines.

Va ser inaugurada el 25 de juny de 1966. Des de la seva posada en marxa, sempre ha estat gestionada per la Federació Catalana de Natació.

El seu arquitecte, Manuel Baldrich, va projectar una gran piscina coberta al recinte de l'Escola Industrial de Barcelona, justament al mateix enclavament on ja hi havia una piscina de 50 metres a la l'aire lliure que datava de l’any 1929.

L’escultor Josep Maria Subirachs va dissenyar l’escut de la Diputació a l’accés a la piscina des del carrer París, i el pintor Albert Ràfols-Casamada va dibuixar els vitralls i va decorar les parets laterals amb els Jocs Olímpics que s’havien celebrat fins aquell moment i les ciutats que havien acollit Campionats d’Europa i Jocs del Mediterrani.

La Piscina Sant Jordi va esdevenir la primera piscina olímpica coberta de tota Espanya. Es dotava a Barcelona d’un element primordial i indispensable per a la celebració de competicions de nivell internacional.

Entre 1989 i 1990 es va dur a terme una profunda remodelació de la piscina amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de 1992. La Piscina Sant Jordi va ser seu d’entrenament de natació durant els Jocs.

 

Moment #100FCN: Jaume Monzó, Subcampió d’Europa a Utretch 1966

Jaume Monzó va ser medalla de plata als 200m esquena dels Campionats d’Europa de Natació Utrecht 1966. Nedava pel carrer 4 i va sortir malament. Va anar recuperant posicions fins a arribar en 2a posició amb un temps de 2:15.7.

Nedava pel CN Montjuïc. Va ser 7 vegades Campió d’Espanya i va batre 10 vegades el rècord espanyol dels 200m esquena. Va guanyar la LVI Copa Nadal l’any 1965 i va ser bronze als 100m esquena dels Jocs del Mediterrani Tuníssia 1967.

Va aconseguir una beca per estudiar arquitectura i una plaça per entrenar a la Residència Blume.

L’any 1968 va anar a la Universitat d’Indiana per a preparar els Jocs Olímpics de Mèxic amb Doc Counsilman, un dels millors entrenadors del món.

Com a arquitecte va participar en una de les últimes remodelacions de la Piscina Sant Jordi.

Una frase que el definia: “Les medalles només serveixen per aprendre a viure sense elles”.

 

Moment #100FCN: Mari Paz Corominas, primera finalista Olímpica i Europea

El 7è lloc de Mari Paz Corominas a la final dels 200m esquena a Mèxic 68 va suposar un abans i un després en la natació femenina catalana i espanyola.

Als Jocs Olímpics celebrats a la capital asteca, Corominas va donar la sorpresa classificant-se vuitena a les eliminatòries. A la final, va nedar en 2:33.9 aconseguint una 7a plaça històrica.
Als 100 metres esquena va nedar les semifinals, després de marcar un temps de 1:10.70 en sèries.

L 'equip que va representar a Espanya a Mèxic’68 estava composat per 122 homes i només dues dones, ella i una altra nedadora, Pilar Von Carsten, del Real Canoe.

En el seu primer any com a nedadora, amb només 12 anys, ja va quedar tercera d'Espanya. I a l'any següent, campiona.

La nedadora del CN Sabadell va pujar al més alt del podi en 15 ocasions i va establir 46 rècords d’Espanya.

El 1966, als Campionats d’Europa d’Utrecht, va ser la primera finalista espanyola en uns Campionats d'Europa, només 18 mesos després de començar a entrenar-se. Va ser a la final dels 100 m esquena. Va finalitzar en vuitena posició amb un registre de 1.12.6, en series, 1.11.5.

El 1967, als I Campionats d’Europa Júnior de Linköping, Corominas es va penjar la medalla de plata als 100m esquena i la de bronze als 200 metres.

El mateix any va guanyar la medalla d’or en els 100m esquena als Jocs del Mediterrani de Tunis 1967. Els holandesos Kees Oudigeest i Bert Sitters van ser els entrenadors puntals de la seva carrera esportiva. El 1970 es va traslladar als Estats Units per entrenar-se a les ordres de Doc Counsilman, un dels millors tècnics de la història, i al costat de el llegendari Mark Spitz.

Corominas: “Quan vaig tornar i vaig participar als Europeus de Barcelona 1970, vaig veure que no havia millorat el que m’esperava. Així que, amb 18 anys, em vaig retirar”.

Va ser escollida Millor esportista estatal en dues ocasions, el 1966 i 1968.

 

Moment #100FCN: Fundació del Club Natació Kallípolis

El Club Natació Kallípolis es va constituir el 30 d’abril de 1968.
Suposava la continuïtat de la feina feta per la Societat Atlètica Barcelona i pel Club Drink.

El seu primer i únic President ha estat César Villegas, un home que ha lluitat per aquesta especialitat des del primer moment i que sempre ha estat el seu més ferm protector.
Villegas, que va aprendre de forma autodidacta, va ser també l’entrenador del grup durant molts anys.

L’any de la seva fundació, el CN KallÍpolis ja fou triple campió d’Espanya, amb Maria José Bilbao de protagonista. Altres nedadores destacades de l’època foren Lolita Arias, Núria Lomas, Montserrat Batalla, Regina Valls, Enriqueta Moyano i Rosalia Bilbao.

Els anys 70 se’ls obren les portes de la Piscina municipal de Can Caralleu. Amb una seu estable comencen els anys de la consolidació.

El punt d’inflexió va arribar l’any 1984. La Natació Sincronitzada esdevé disciplina olímpica i dues noies del “Kalli”, Anna Tarrés i Mònica Antich, hi van participar.

Eva López, Marta Amorós i Núria Ayala participaren als Jocs Olímpics de Seül 1988 i de Barcelona 1992.

I el Kallípolis continua, amb nedadores de totes les edats, i l’esport va evolucionant, convertint-se en una disciplina esportiva molt exigent.

Aparegué la figura de Gemma Mengual, Subcampiona Olímpica, Campiona del Món i Campiona d’Europa.

Andrea Fuentes n’agafà el relleu com a solista i més tard Ona Carbonell, acompanyades de Gisela Morón, Irina Rodríguez, Tina Fuentes, Clara Basiana, Paula Klamburg, Irene Montrucchio, Laia Pons, ... entre d’altres.

Els èxits d’aquesta època van lligats a la tasca d’Anna Tarrés, seleccionadora estatal de 1997 a 2012, acompanyada de Beth Fernández en molts esdeveniments.

Enguany, més de tres-centes nedadores i nedadors formen part del CN Kallípolis. En el 50è aniversari del Club, l’any 2018, rebé la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de Barcelona, atorgada per l’Ajuntament de Barcelona.

 

Moment #100FCN: Inauguració de les Piscines Bernat Picornell

Les Piscines Bernat Picornell van ser construïdes amb motiu del XII Campionat d’Europa de Natació Barcelona 1970.

Es van inaugurar l’11 de setembre de 1969, en la primera jornada del 54è Campionat d’Espanya de Natació.
El dia 14 va acabar l'esdeveniment, un assaig previ a l’Europeu, que va servir per a demostrar que les piscines estaven preparades i reunien les condicions òptimes.

Després d'un any de manteniment i de correcció de possibles deficiències, el dissabte 5 de setembre de 1970 va tenir lloc la inauguració del XII Campionat Europeu de Natació.

Aprovat el projecte constructiu, va guanyar la proposta presentada pels arquitectes Antoni Lozoya, Pere Ricart i Aleix Agullé. El complex es va erigir a l'Avinguda de l'Estadi, sobre els terrenys de l'antic Pavelló de Bèlgica de l'Exposició Internacional de 1929. Les obres es van iniciar el 25 d'octubre de 1968. La construcció es va dur a terme amb les tècniques més avançades del moment, el que va contribuir a situar-les entre les piscines més ràpides del món.

La instal·lació disposava de 3 piscines descobertes: la de competició (de 50x20m), la de salts (de 25x20m i 5,10m de profunditat) i la d'entrenament (de 25x30m).

El nou complex de piscines rebria el nom de Bernat Picornell, en homenatge al pioner de la natació catalana i espanyola.

Després d'haver estat designada Barcelona seu olímpica dels Jocs Olímpics de 1992, les Piscines Bernat Picornell es veurien profundament remodelades per acollir les competicions de natació, natació sincronitzada i la fase final del torneig de waterpolo.

Sota la direcció dels arquitectes Moisès Gallego i Franc Fernández, el 1990 es van iniciar les obres. El resultat va ser la conservació i rehabilitació de les graderies laterals mentre que la resta va ser enderrocat i reconstruït completament nou. Es van construir 2 piscines de dimensions olímpiques i 2 edificis per a serveis i administració. La instal·lació també contenia una piscina descoberta per a la modalitat de salts.

El 16 juliol de 1991, les Piscines Bernat Picornell van ser re-inaugurades amb la celebració de la VII Copa del Món de Waterpolo.

Arribats a 1992, entre el 25 de juliol i el 9 d'agost es van celebrar a Barcelona els Jocs de la XXV Olimpíada de la història.

Les Piscines Bernat Picornell ha vist nombrosos campionats espanyols i catalans de les diferents disciplines aquàtiques. Entre les trobades internacionals hi ha la celebració del Campionat d’Europa Júnior de Waterpolo de 1971, el Campionat del Món Júnior de Waterpolo de 1983, els Campionats del Món de Natació de 2003, els Campionats del Món de Natació de 2013, les Final Six de Waterpolo 2014 i 2015 i el Campionat d’Europa de Waterpolo de 2018.

 

Moment #100FCN: Organització dels Campionats d’Europa Barcelona 1970

Barcelona va acollir els XII Campionats d’Europa de Natació entre els dies 5 i 12 de setembre de 1970. La competició es va disputar a les Piscines Bernat Picornell.

Foren el gran esdeveniment esportiu estatal de l’any perquè mai, fins aleshores, no s’havia afrontat una empresa d’aquesta magnitud, que involucrava 300 periodistes acreditats, 400 oficials i uns 600 esportistes representant 26 països.

L’esdeveniment fou un èxit total, tant des del punt de vista de l’organització com dels resultats esportius obtinguts, ja que es milloraren més de 350 rècords (6 del món, 28 d’Europa, 25 d’Espanya, 227 d’altres nacions i 66 dels Campionats).

A destacar els noms de Gunnar Larsson (Suècia), amb 4 medalles, 3 d’or i 3 rècords del món i Roland Matthes (RDA), amb 6 medalles, 3 d’or i 2 rècords del món.

No menys important fou l’èxit dels nedadors catalans que hi participaren, amb 4 medalles per al líder de l’equip, Santiago Esteva.

Pere Balcells, Jordi Comas, Josep Pujol, Antoni Corell, Josep Bas, Antoni Culebras i Mª Paz Corominas van estar entre els recordistes espanyols. També van participar Josep Duran, Gabriel Soler, Manuel Garriga, Esteban Cardellach, Aurora Chamorro, Manuela Gutiérrez i Isabel Ortega. I entre els tècnics: Carles Adern, Agustín Mestres, Guillem Alsina, Bert Sitters i Jan Freese.

En el Torneig de Waterpolo, medalla d’or per a la URSS, que va revalidar el seu títol de Campiona d’Europa. Hongria es va penjar la plata i Iugoslàvia el bronze. Espanya es va classificar en 8a posició.

L’equip espanyol estava format per: Joan Jané, Lluís Bestit, Juan Rubio, Manel Ibern, Josep Padrós, Ponç Puigdevall, Agustí Codera, Sito Cánovas, Jordi Borrell, Salvador Franch i Joan Sans. Entrenador: Bandy Zolyomy. Franco Cagnotto (Itàlia) i Lothar Matthes (RDA) van ser els triomfadors dels Salts masculins, i Heidi Becker (RDA) i Milena Duchkova (Txecoslovàquia) del Salts femenins.

Els membres del Comitè Organitzador van ser distingits amb la Medalla d’Argent al Mèrit Esportiu de la DNEFD: Manel Domènech, Ramon Solanes, Andreu Varela, Josep A. Merino, Lluís Miravitlles, Antoni Monés, Ferran Riba, Juan José Castillo i Joan Antoni Sierra.

Durant la disputa dels Campionats es va celebrar el Congrés de la LEN en el que es va procedir a designar el nou Bureau. L’egarenc Joaquim Morera fou nomenat Secretari general de la Lliga Europea de Natació.

Pocs dies després de ser clausurats els Europeus moria Bernat Picornell, l’home que havia fet possible que la nostra natació esdevingués tan important.

 

Moment #100FCN: Santiago Esteva, 4 medalles als Campionats d’Europa Barcelona 1970

Santiago Esteva fou un dels protagonistes dels XII Campionats d’Europa de Natació, Salts i Waterpolo Barcelona 1970.

Es va penjar 4 medalles: 2 de plata, als 100m i 200m esquena, i 2 de bronze, als 400m (4:08.3) i 1500m lliures (16:35.7).
I va assolir dos rècords estatals: als 100m esquena, amb 58.9, i als 200m esquena amb 2:09.7.

Nascut a Reus el 1963, es va traslladar a Sabadell i va ingressar al Club Natació Sabadell.
El 1967 es proclamà campió d’Europa júnior dels 1.500 m lliures.
Disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, on nedà la final dels 200 m esquena. També va participar als Jocs Olímpics de Mont-real 1976.

 

Moment #100FCN: Natàlia Mas, primera dona que neda els 100 metres lliures per sota del minut

Primer ho va fer en piscina de 25 metres. Va ser el 17 de març de 1977 als Campionats d’Espanya d’hivern celebrats a Vigo (59.9).

Un any més tard va baixar del minut en piscina de 50 metres. Va ser el 4 d’agost de 1978 als Campionats d’Espanya de Natació d’estiu celebrats a Ourense. Natàlia va aturar el crono en 59.5, el mateix temps que també va marcar Julia López-Zubero.

A la VIII Copa Latina, celebrada a Madrid del 18 al 20 d’abril de 1980, va baixar dels 59 segons. Va aturar el cronòmetre en 58.87, convertint-se en la primera nedadora espanyola en fer-ho.

Amb només 12 anys es va proclamar campiona d'Espanya absoluta. De 1976 a 1985 es va proclamar 45 vegades campiona estatal i va establir 50 rècords nacionals.

La nedadora del CN Terrassa i el seu entrenador Toni Codina van ser un tàndem d’èxit durant una dècada. Va ser olímpica a Moscou 1980. Va nedar els 100, 200 i 400 metres lliures i va ser finalista en el relleu de 4 x 100m lliures. 8a posició i diploma olímpic per a Margarita Armengol, Gloria Casado, Laura Flaqué i Natàlia Mas (3:58.33).

Va participar als Campionats del Món de Berlín 1978 i als Campionats d’Europa de Jonköping 1977 i Split 1981. A Jonköping va aconseguir una sisena plaça en el relleu 4 x 100 m lliures, amb Julia López-Zubero, Gloria Casado i Montserrat Majó, i a Split va nedar la final dels 4 x 100m estils amb Pilar Tejel, Henar Alonso-Pimentel i Carmen Valiente, finalitzant en 8a posició.

Fou medallista als Jocs del Mediterrani de Split 1979, amb 2 ors, 1 plata i 2 bronzes. Dos anys més tard, va aconseguir 1 plata i 1 bronze als Jocs del Mediterrani de Casablanca 1983.

Va ser escollida Millor esportista estatal en 2 ocasions, el 1979 i el 1980.

 

Moment #100FCN: Campions d’Europa Júnior de Waterpolo a Sittard 1980

El 10 d’agost de 1980, a la localitat holandesa de Sittard, es va assolir una de les fites més perseguides i somiades pel waterpolo espanyol: el títol continental en categoria "júnior".

L’equip estava format per Enric Bertrán, Manuel Vila (CN Montjuïc), Rafa Aguilar, José Luis Morillo (CN Terrassa), Antoni Aguilar, Joaquim Barceló, Ernest González, Jordi Pàmies (CN Barcelona), Antonio Aparicio, Jordi Signes (CN Barceloneta), Albert Canal, Manel Estiarte (CN Manresa) i Félix Fernández (Canoe NC). Entrenadors: Manel Ibern i Ponç Puigdevall.

Manel Estiarte i Antoni Aguilar van ser escollits dins “l’Equip ideal” del Campionat.

Els nostres júniors van ser segons a Rotterdam 1970, sorprenent a tothom. Van tornar a ser segons a Barcelona 1971. Van ser tercers a Duisburg 1973. Van tornar a pujar al segon calaix del podi a Jonkoping 1975 i es van penjar la medalla de bronze a Malta 1976.

En tot aquest recorregut, van tenir 2 grans rivals: Hongria i la URSS, amb la que sempre s'havia perdut de forma inqüestionable. A Sittard es va vèncer per primera vegada a aquesta primeríssima potència del waterpolo mundial.

 

Moment #100FCN: El Club Natació Barcelona, Campió d’Europa de Waterpolo

L'any 1981 va ser l'any del Club Natació Barcelona.

En aquell pont de desembre, els cenebistes es proclamaven Campions d'Europa a la Piscina Sant Jordi, convertint-se en el primer equip català i espanyol en aconseguir aquesta fita.

Aleshores, es jugava la final a quatre en format lligueta i el CNB es va imposar al Vasas hongarès, a l'Alphen holandès i al Spandau 04 alemany en el partit definitiu 12-11.

Joan Jané, qui als seus 28 anys va demostrar estar en magnífica forma, va aconseguir cinc dels dotze gols del seu equip. Una altra peça clau va ser el jove manresà Manel Estiarte, màxim golejador als passats Jocs Olímpics de Moscou.

Una setmana després, el Natació Barcelona també aconseguia la Supercopa a Skopje, derrotant en la pròrroga al POSK de Split (12-11), completant d'aquesta manera una època memorable, en la que també va aconseguir 4 títols de lliga consecutius.

L’equip comptava a les seves files amb Joan Marimón, Dídac Ódena, Manel Estiarte, Jordi Carmona, Joan Jané, Salvador Franch, Leandre Ribera (Jr.), Frederic Sabrià, Miquel Chillida, Joaquim Barceló, Ernest González, Ignacio Lobera i Antoni Aguilar. Entrenador: l’hongarès Kalman Markovits.

 

Moment #100FCN: Sergi López, primer medallista olímpic

El 23 de setembre de 1988, Sergi López Miró va aconseguir la medalla de bronze dels 200 metres braça als Jocs Olímpics de Seül. Va arribar en tercera posició per darrera l’hongarès Szabo i l’anglès Gillingham, amb una marca de 2:15.21.

Aquest fet el convertia en el primer medallista olímpic català i espanyol de la història.

S’inicià al Club Natació Atlètic, fitxà pel CN Sant Andreu i, el 1987, seguint el seu entrenador Jordi Murio, passà al CN Montjuïc. El mateix any, va marxar a estudiar a la Universitat d’Indiana. Posteriorment, va competir per l’American University de Washington.

Va guanyar la medalla d’or dels 200 metres braça als Jocs del Mediterrani Latakia 1987. Fou quart als JJOO de Barcelona 1992 i bronze als Campionats d’Europa Atenes 1991, a la mateixa prova. També es penjà la medalla de plata amb l’equip espanyol de 4×100m estils als Campionats del Món en piscina curta Palma 1993.

Va batre en 7 ocasions el rècord d'Espanya dels 200 metres braça en piscina de 50 metres. El 1990, a Seattle, el va deixar en 2:12.24.

Es retirà el 1996 i començà la seva carrera com a tècnic.

 

Moment #100FCN: Joaquín Fernández estableix una millor marca mundial

El 24 de gener de 1991, Joaquín Fernández va establir la millor marca mundial de 200m braça en piscina de 25 metres.

Ho va fer als Campionats de Catalunya celebrats a Sabadell, amb una marca de 2:08.62. Una plusmarca que va desbordar l'entusiasme de tota la grada, que no va dubtar en corejar a l'uníson el nom pel qual era conegut, "Humphrey".

Deixeble de Dolors Jané, Joaquín Fernández va militar a les files del CN Mataró i del CN Sant Andreu.

Va participar en 3 Jocs Olímpics, Seül’88, Barcelona’92 i Atlanta’96 i va aconseguir un 4rt lloc al Mundial de Perth 1991, a tan sols 32 centèsimes del britànic Nick Gillingham.

Joaquín Fernández va mantenir durant anys un duel particular amb Sergi López, un enfrontament molt ben portat per tots dos, que els va beneficiar i va apujar el llistó del doble hectòmetre braça català i espanyol a un nivell extraordinari.

 

Moment #100FCN: Els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

A les 13.30 hores del 17 d'octubre de 1986, a Lausana, Joan Antoni Samaranch va pronunciar aquella frase que es va fer històrica: "À la ville de ... Barcelona", i la ciutat va esdevenir la seu dels Jocs Olímpics de 1992. Els Jocs Olímpics marquen el punt més alt del moviment esportiu mundial. I organitzar-los és el màxim al que una ciutat pot aspirar.

Els símbols dels Jocs de la XXV Olimpíada van ser el logotip, dissenyat per Josep Maria Trias, i la mascota Cobi, un gos d'atura català obra de Javier Mariscal.

La cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona, celebrada el 25 de juliol de 1992 a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, va marcar un abans i un després en la història dels Jocs Olímpics, de les cerimònies i de la pròpia ciutat. Barcelona '92 va deixar de ser un somni per convertir-se en una realitat.

A la inauguració es va representar l'escena mitològica d'Hèrcules separant els continents d'Europa i Àfrica creant el mar Mediterrani, així com el naixement de la ciutat de Barcelona.

El moment culminant de la cerimònia va arribar amb l’entrada de la torxa a l’Estadi Olímpic. El jugador de bàsquet del FC Barcelona Juan Antonio San Epifanio, “Epi”, va cedir el foc olímpic a l'arquer paralímpic Antonio Rebollo que va encendre el peveter.

El nostre àrbitre internacional de Waterpolo, Eugeni Asencio, va pronunciar el Jurament Olímpic d’imparcialitat en nom de tots els jutges i àrbitres presents als Jocs.

Pel que fa a la competició aquàtica, a les Piscines Picornell es disputaren 31 proves de natació. Participaren un total de 641 nedadors de 92 comitès nacionals diferents.

Estats Units es va imposar en el medaller amb 27 medalles, seguit de l’Equip Unificat i d’Hongria. Les estrelles de la competició foren Evgueni Sadovi, amb 3 ors, i Aleksandr Popov, que es va imposar en les proves de 50 i 100m lliures.

En dones, la gran triomfadora fou l’hongaresa Krisztina Egerszegi, amb 3 ors.

El nedador del CN Sabadell, Martin Lopez-Zubero, va guanyar el primer or olímpic per a Espanya. Va ser als 200m esquena.

Lourdes Becerra, Elisenda Pérez, Martin López-Zubero i Marc Sánchez (CN Sabadell), Núria Castelló (CE Mediterrani), Itziar Esparza (CN Lleida), Joaquim Fernández i Sílvia Parera (CN Sant Andreu), Sergi López (CN Montjuïc), Cristina Rey (CN Terrassa), Carles Ventosa (CN Barcelona), Rocío Ruiz i Mª Luisa Fernández (CN Catalunya), van ser els representants dels Clubs catalans als Jocs. També hi va participar el lleidatà del CN Metropole, Sergi Roure.

L'àrbitre Maria Riba va participar en la competició natació.

El Waterpolo es disputà a les Piscines Bernat Picornell i a la Piscina Municipal de Montjuïc (la fase preliminar).

La Selecció́ Espanyola de Waterpolo es va penjar la medalla de plata, la 1a medalla olímpica de la seva història.

Itàlia va proclamar-se campiona olímpica per tercer cop al guanyar a Espanya en la final (8-9).

Per quarta vegada en uns Jocs, Manel Estiarte va acabar com a màxim anotador.

2 jutges catalans van participar en l’arbitratge del Torneig de Waterpolo: Eugeni Asencio i Lluís Cillero.

La competició de Natació Sincronitzada es desenvolupà a les Piscines Bernat Picornell. Participaren un total de 53 nedadores de 22 comitès nacionals diferents.

Estats Units, Canadà i el Japó ocuparen les 3 primeres posicions, tant en la modalitat de Solo, com en la de Duo.

Eva López, Marta Amorós i Núria Ayala foren les representants catalanes del CN Kallípolis a la competició. Eva López va finalitzar en 13a posició en la competició de Solo, i López i Amorós van disputar la final de Duo, acabant en 11a posició.

La presència arbitral catalana va venir per part de l’Helena Wüst, que va puntuar en la modalitat de figures de Solo i de Duo.

La competició de Salts es desenvolupà a la Piscina Municipal de Montjuïc. Participaren un total de 100 saltadors de 31 comitès nacionals diferents. La Xina, amb 3 ors, una plata i un bronze es va imposar en el medaller.

Dos dels llegats de Barcelona'92 han estats la imatge i la reputació. El Jocs Olímpics de 1992 van transformar la ciutat i van posar Barcelona al mapa de les ciutats més importants del planeta. L’excel·lència en l'organització, reconeguda a nivell internacional, va donar lloc a un sentiment d'orgull, no només entre els implicats en l'esdeveniment, sinó també entre els ciutadans en general.

 

Moment #100FCN: Eugeni Asencio fa el Jurament Olímpic dels jutges als JJOO Barcelona'92

Eugeni Asencio va pronunciar el Jurament Olímpic d’imparcialitat en nom de tots els jutges i àrbitres presents als Jocs Olímpics Barcelona'92.

El Sr. Asencio, que s’acomiadava com a àrbitre internacional de waterpolo, tingué l’honor d’ésser escollit d’entre tots els jutges, àrbitres i oficials que havien d’intervenir en els Jocs. Just reconeixement a tota una vida dedicada al waterpolo amb 432 partits internacionals.

Va iniciar la seva carrera com a porter de Waterpolo al Club Natació Barcelona. Guanyà 6 Campionats d’Espanya (1957, 1959, 1960, 1962, 1963, 1965) i una Lliga (1966).

L'any 1969 va iniciar la seva activitat com a àrbitre. Va estar present a 5 Jocs Olímpics, Munich (1972), Moscou (1980), Los Angeles (1984), Seül (1988) i Barcelona (1992) i dirigí les finals dels de Los Angeles'84 i Seül'88. També va arbitrar la final masculina del Campionat del Món de Madrid 1986.

Presidí el Col·legi Català d’Àrbitres (1971-72 i 1977-78), la comissió d’arbitratge de la RFEN (1980) i el Comitè d’Àrbitres espanyol (1981-82).

 

Moment #100FCN: JJOO Barcelona'92: La Selecció Espanyola de Waterpolo aconsegueix la 1a medalla olímpica de la seva història, una plata

La final contra Itàlia va ser un partit tan disputat que va necessitar els 28 minuts reglamentaris i 18 més: 6 corresponents a la pròrroga normal i 12 a les següents quatre pròrrogues adicionals. Itàlia va guanyar el partit 8-9, marcant l’últim gol a 32 segons de finalitzar el sisè overtime.

La Selecció Espanyola estava formada per: Jesús Rollán, Josep Picó, Sergi Pedrerol i Manel Estiarte (CN Catalunya), Salvador Gómez, Pedro García, Miki Oca, Rubén Michavila i Marco Antonio González (CN Barcelona), Jordi Sans, Dani Ballart i Ricardo Sánchez (CE Mediterrani) i Manel Silvestre (CN Montjuïc).
Seleccionador: Dragan Matutinovic; 2n entrenador: Rafa Aguilar; Delegat: Pere Robert

Malgrat l’extraordinària competició que va fer l’equip, la medalla de plata va tenir un regust amarg. Però després de 29 anys es recorda amb nostàlgia. Va ser un gran partit de Waterpolo!

 

Moment #100FCN: Sílvia Parera, primera medallista europea

El 7 d’agost de 1993, la incombustible nedadora Sílvia Parera i Carrau, es convertia en la primera nedadora espanyola que pujava a un podi europeu. Es va penjar la medalla de bronze dels 200m estils, amb una marca de 2:17.06. Al mateix Campionat d’Europa Sheffield’93 es va classificar en 5a posició als 400m estils (4.48.77).

Va començar a competir al CN Premià, on va coincidir amb Dolors Jané com a entrenadora, a la que va seguir després al CN Mataró i al CN Sant Andreu.

Olímpica a Seül’88, Barcelona’92 i Atlanta’96, fou campiona d’Espanya en 33 ocasions i va batre 36 rècords estatals durant el període 1986-93.

 

Moment #100FCN: El CN Catalunya, Campió d’Europa i de la Supercopa 1994-1995

El 10 d’abril de 1995, el CN Catalunya es va proclamar Campió de la Copa d’Europa en vèncer al Ujpest Torna Egylet d’Hongria, per 7 gols a 6, a Barcelona, i 8 a 7, a Budapest.

Va superar a l’Amersfoort holandès en quarts de final i al Mladost de Croàcia en semifinals.

Els de Gràcia es van convertir així en el segon club català Campió d'Europa de Waterpolo.

I 19 dies més tard, el 29 d’abril, el CN Catalunya va guanyar la seva segona Supercopa d’Europa (la primera, a la temporada 1991-1992). En aquesta ocasió davant el Vasas hongarès, va perdre 6 a 8 a l’anada, a Budapest, i es va imposar 12 a 9 a la tornada, a Barcelona.

L’equip de la temporada 1994-1995 estava format per: Jordi Payà, Sergi Pedrerol, Josep Mª Abarca, Pedro García, Jesús Rollán, Jordi Neira, Igor Milanovic, Igor Gocanin, Francesc Xavier Garcia, Óscar Arévalo, Joaquim Serracanta, Ramon Rosell, Xavier Garcia, Albert Estruga, Oriol Garcia, Eduard Montero, Raúl Navarro, Víctor Ramos, Pau Castro i Carles Ollé.
Entrenador: Dragan Andric. Assistent: Josep A. Montero

Van ser els anys d'or de l'equip masculí de waterpolo del 'Cata', que ja havia arribat a 2 finals de la Copa d'Europa, el 1988 i 1994, i a la tercera va poder complir el somni.

A més d’aquests 3 grans triomfs internacionals, el CN Catalunya té un palmarès brillant amb 1 Recopa d’Europa (1992), 7 Lligues Nacionals (1988-1989-1990-1992-1993-1994-1998) i 6 Copes del Rei (1987-1988-1990-1992-1994-1997).

 

Moment #100FCN: Campions olímpics a Atlanta 1996

 

Després de 90 anys de treball i un munt d’il·lusions, somnis i esperances vàrem aconseguir la glòria olímpica!

Els integrants de l’equip: Jordi Sans (CN Poble Nou), Dani Ballart, Salvador Gómez, Iván Moro i Miki Oca (CN Barcelona), Josep Mª Abarca, Jordi Payà, Sergi Pedrerol, Jesús Rollán i Pedro García (CN Catalunya), Carles Sanz (CN Terrassa), Ángel Andreo (CN Montjuïc) i Manel Estiarte (Pescara).
L’Entrenador: Joan Jané; el 2n Entrenador: Santi Fernández; el Delegat: Pere Robert; el Metge: Albert Estiarte; el Fisioterapeuta: Sergi Planella.

A la fase preliminar, 3 victòries, contra Alemanya (9-3), contra Holanda (8-7) i contra Rússia (8-6) i 2 derrotes, contra Iugoslàvia (7-9) i contra Hongria (7-8).
A quarts de final, el creuament amb Estats Units es va resoldre amb una victòria per 5 gols a 4 a favor d’Espanya. En semifinals, vam derrotar a Hongria (7-6) i ja a la final vàrem superar a Croàcia per 7 gols a 5.
El somni ja era una realitat!

Com era d’esperar, tots els mitjans de comunicació es van fer ressò de l’anhelat èxit waterpolístic. Fins i tot, van arribar a desfilar per la firma Armand Basi a la Passarel·la de moda Gaudí, on els jugadors van poder exhibir la seva preuada medalla d’or.

 

Moment #100FCN: Campions del Món de Waterpolo a Perth 1998

La Selecció estatal es va adjudicar el seu primer títol de Campiona del Món guanyant a Hongria per 6 gols a 4.

El combinat que dirigia Joan Jané va arribar invicte a la final, després de deixar en el camí a seleccions tan potents com la de Iugoslàvia, a la que van derrotar en semifinals (5-3), i anteriorment a l’amfitriona Austràlia (5-4), als Estats Units (5-4) i a Grècia (7-6).

A destacar el treball defensiu de l’equip i la gran actuació de Jesús Rollán, amb parades d'autèntic mèrit i, en molts casos, determinants per trencar el ritme del rival. Va ser nomenat millor porter de la competició. Estiarte, que a la final va marcar dos gols, el primer i l'últim, es va adjudicar el títol de màxim golejador de la competició.

La Selecció estava formada per: Sergi Pedrerol, Jordi Sans, Carles Sanz, Pedro García i Jesús Rollán (CN Catalunya), Salvador Gómez i Gustavo Marcos (CN Atlètic-Barceloneta), Rubén Michavila (CE Mediterrani), Dani Ballart (CN Sabadell), Iván Pérez (CN Barcelona), Miguel Ángel González i Ivan Moro (Real Canoe NC), Manel Estiarte (Pallanuoto Pescara). Entrenador: Joan Jané; 2n Entrenador: Antonio Aparicio; Metge: Albert Estiarte, Fisioterapeuta: Miguel A. Rodríguez i Delegat: Pere Robert.

 

Moment #100FCN: Mireia Garcia, Bronze europeu a Hèlsinki 2000

Mireia Garcia es va penjar la medalla de bronze dels 200m papallona al Campionat d’Europa Hèlsinki 2000.

La nedadora del CN L’Hospitalet, que a l’Europeu d’Istanbul 1999 ja va ser finalista (7a), va pujar al tercer calaix del podi.

En semifinals, Mireia Garcia havia marcat el segon millor registre amb 2'10''53, millor marca personal. A la final va arribar tercera, amb un temps de 2’10”44, per darrera la polaca Otylia Jedrzeczak i la danesa Mette Jacobsen.

Olímpica a Sydney 2000 i finalista als Mundials de Fukuoka 2001 (7a), va guanyar la medalla d’or als XIV Jocs del Mediterrani de Tunis 2001.

 

Moment #100FCN: Campions del Món de Waterpolo a Fukuoka 2001

Espanya va guanyar a Iugoslàvia en la final per 4 gols a 2 i va revalidar el seu títol mundial.

Els iugoslaus eren un equip molt difícil a batre (actuals campions d'Europa), encara que els nostres portaven quatre finals consecutives i havien aconseguit la glòria en l'últim Campionat del Món Perth 1998. Però havia començat la renovació de l'equip i el futur podia perillar.

Gabi Hernández, amb tres gols, va ser el jugador més destacat de la final. Dani Ballart ho va ser en semifinals, amb 2 dianes.

Joan Jané va basar el Mundial en una defensa extraordinària. 6 victòries consecutives a la fase classificatòria (Austràlia, Japó, Croàcia, Estats Units, Holanda i Rússia) i una davant d’Itàlia en semifinals (4-2) van portar l’equip a la desitjada final.

L’equip estava format per: Gabriel Hernández, Daniel Ballart, Sergi Pedrerol, Gustavo Marcos, Carles Sanz, Iván Pérez, Jesús Rollán, Guillermo Molina, Ángel Andreo, Iván Moro, Salvador Gómez, Javier Sánchez-Toril i Daniel Moro. Entrenador: Joan Jané. 2n Entrenador: Antonio Aparicio. Delegat: Pere Robert.

 

Moment #100FCN: Les primeres medalles internacionals per al Waterpolo femení en categoria júnior a Loulé 2002 i Calgary 2003

L’estiu de 2002, s’aconseguia la primera medalla internacional del Waterpolo femení espanyol, un bronze. Va tenir lloc al Campionat d’Europa Júnior de Loulé (Portugal), del 26 de juny al 6 de juliol.

L’equip va acabar invicte a la fase preliminar, guanyant a Suïssa (28-3), Alemanya (11-5), Portugal (16-5), Txèquia (10-8) i Holanda (7-4). En semifinals Espanya va perdre per la mínima (6-5) davant Grècia. I, al partit pel 3r i 4rt lloc, triomf davant les russes (10-9), després de remuntar un 3- 0 advers.

L’equip estava format per: Blanca Gil, Samantha Miquel, Pepa Jiménez (CN Sabadell), María Zorita, Núria Casas, Patricia Prat (CN Sant Andreu), Carolina López, Jennifer Pareja (CN Sant Feliu), Anna Pardo, Sonia Rebordosa (CE Mediterrani), Elisabeth Tutusaus (CN Rubí), Beatriz Hernández, Gema Flores (CN La Latina), Marta Bautista (CN Moscardó) i Cayetana Ayuso (AR Concepción). Entrenadora: Mar Sanromà. Ajudant: Andreu Roig. Psicòleg: Pep Marí. Metge: Carme Comellas. Fisioterapeuta: Laia Monné. Nutricionista: Vicky Pons.

L’any següent, la Selecció va prendre part, per primera vegada, en el Campionat del Món Júnior, que va celebrar la seva cinquena edició a Calgary (Canadà), del 23 al 21 d’agost de 2003.

Primeres de grup després de la fase preliminar: 5 victòries davant Nova Zelanda (15-7), Holanda (12-6), Txèquia (13-5), França (10-3) i Austràlia (7-6), i un empat enfront Rússia (7-7). En semifinals, derrota davant la sòlida defensa de Canadà (6-9). I, al partit pel bronze, victòria davant les russes (9-7), aconseguint la primera medalla mundial per a Espanya.

Pocs canvis en l’alineació respecte a Loulé: Blanca Gil, Samantha Miquel, Pepa Jiménez (CN Sabadell), María Zorita, Carolina López, Núria Casas, Yurema Sabio (CN Sant Andreu), Jennifer Pareja (CN Sant Feliu), Anna Pardo, Sonia Rebordosa (CE Mediterrani), Elisabeth Tutusaus (CN Rubí), Beatriz Hernández i Gema Flores (CN La Latina). Entrenadora: Mar Sanromà. Ajudant: Andreu Roig. Metge: Carme Comellas. Fisioterapeuta: Laia Monné. Delegada: Lidia Flaqué.

 

Moment #100FCN: Campionat del Món Barcelona 2003

Els X Campionats del Món de Natació van tenir lloc a Barcelona del 12 al 27 de juliol de 2003. Van participar un total de 2015 esportistes de 157 federacions nacionals.

Els escenaris es van repartir entre el Port Vell i les platges, per a les proves d'Aigües Obertes, la nova piscina del Club Natació Barcelona, per al Waterpolo, la Piscina Municipal de Montjuic, per acollir els Salts, les Piscines Bernat Picornell, per a la competició de Natació Sincronitzada, i sobretot, la gran aposta dels Campionats, la increïble piscina del Palau Sant Jordi per a disputar les proves de Natació i les semifinals i finals de Waterpolo masculí.

La mascota era una gota d’aigua amb casquet de bany i s’anomenava I-plash.

“Serà increïble”, l’eslògan de campanya, anticipava uns grans Mundials.

Al Palau Sant Jordi, Phelps es va convertir en el primer nedador en batre 5 rècords del món en una mateixa competició. 3 ors i 2 plates per al nord-americà amb només 18 anys.

Altres noms propis van ser Alexandr Popov, guanyador de les proves de velocitat, Ian Thorpe en el mig fons, Grant Hackett en el fons, Aaron Peirsol en les proves d’esquena i Kosuke Kitajima en les de braça.

L’alemanya Hannah Stockbaauer, amb 3 ors, l’holandesa Inge de Bruijn i la ucraïnesa Yana Klochkova, amb dos ors cadascuna, van protagonitzar la competició femenina.

Nina Zhivanevskaya va guanyar l’or per a Espanya. La nedadora del CN Sabadell va vèncer en els 50m esquena.

En la competició de Natació Sincronitzada, la francesa Virginie Dedieu va ser la gran triomfadora en el Solo, amb 99,251 punts. Les “Anastasias” russes van impressionar en el Duo i el Japó es va imposar en la Combinada lliure, primera vegada que aquesta modalitat entrava en acció.

L’equip espanyol va aconseguir 3 medalles, un bronze de Gemma Mengual en Solo, un bronze de Mengual i Paola Tirados en Duo, i una plata compartida amb els Estats Units en Combo. Eren les primeres medalles assolides per la Natació Sincronitzada espanyola en uns Mundials de Natació.

David Meca va aconseguir la medalla de plata als 25 kilòmetres Aigües Obertes. També es va penjar el bronze en la prova dels 10 kilòmetres.

Rússia va dominar la competició masculina amb 3 ors de Diatchin, Kochkarov i Kudinov. La italiana Viola Valli es va adjudicar els 5 i 10 km en categoria femenina.

En Waterpolo masculí, la medalla d’or va ser per a Hongria. Espanya es va classificar en 5è lloc.

En la competició femenina, la Selecció d’Estats Units es va proclamar Campiona del món. Espanya va finalitzar en 8a posició.

En Salts, 4 països van repartir-se les medalles d’or: la Xina, Rússia, Austràlia i Canadà.

Els Mundials de Natació Barcelona 2003 van tornar a convertir Barcelona en una ciutat prodigiosa.
La premsa, la mateixa organització, federacions, públic i nedadors, van coincidir que aquests Mundials van ser tot un èxit, tant en l'organització com en els resultats aquàtics, amb 14 rècords de el món, 205.563 espectadors a les diferents seus, 12.250 persones en una jornada de natació i 645 milions de telespectadors.

 

Moment #100FCN: Plata i bronze per a David Meca al Campionat del Món Barcelona 2003

David Meca va aconseguir la medalla de plata als 25 kilòmetres Aigües Obertes, després d'una arribada que va necessitar la 'foto-finish'.

Després de més de cinc hores de competició, 7 nedadors es van jugar la victòria en un llarg esprint en aigües del Port de Barcelona. Tres d'ells (Kudinov, Meca i Stoichev) es van avançar als seus rivals en els últims metres, però, tot i que el rus va aixecar els braços després de creuar la meta, ningú es va atrevir a dir qui havia tocat primer.

Per megafonia es va anunciar que els jutges estudiarien l’arribada per a determinar el guanyador. Després d'una interminable espera, van adjudicar l'or al rus Yury Kudinov (5h.02'20"0), la plata a David Meca (5h.02'20"4) i el bronze al búlgar Petar Stoichev (5h.02'20"6).

El nedador sabadellenc, que militava a les files del CN Atlètic-Barceloneta, també es va penjar el bronze a la prova dels 10 kilòmetres. Va superar en l'última braçada al rus Evgeny Bezruchenko, al que va avantatjar per una sola dècima de segon.

Meca: "Aconseguir una medalla aquí és el màxim, és la teva ciutat".

Amb les dues medalles de Barcelona, sumades a les quatre obtingudes en anteriors Campionats (or als 10km i plata als 25 km a Perth 1998 i dues plates als 5 i 25 km a Honolulu 2000), Meca ja sumava 6 metalls mundials més 3 europeus (plata als 25 km i bronze als 5 km a Hèlsinki 2000 i bronze als 25 km a Berlin 2002).

 

Moment #100FCN: Les primeres medalles mundials per a la Natació Sincronitzada a Barcelona 2003

L’equip de natació sincronitzada va triomfar als Mundials de Barcelona 2003.

Va aconseguir 3 medalles, un bronze de Gemma Mengual en Solo, un bronze de Mengual i Paola Tirados en Duo, i una plata compartida amb els Estats Units en Combo.

Eren les primeres medalles assolides per la natació sincronitzada espanyola en uns Mundials de Natació. També era la primera vegada que la competició de Combinada lliure entrava en acció.

En el Solo, interpretant la pèrfida Salomé, la nedadora de CN Kallípolis, va fer un exercici ple d'expressió i força al ritme de música àrab. En el Duo, Mengual i Tirados van nedar una coreografia inspirada en el Cirque du Soleil. En el Combo, les noies de Tarrés van realitzar un exercici impecable amb la cançó 'Barcelona' de Freddy Mercury i Montserrat Caballé, barrejada amb compassos de 'The show must go on' de Queen.

L’equip estava format per Gemma Mengual, Paola Tirados, Irina Rodríguez, Andrea Fuentes, Gisela Morón Rovira, Alicia Sanz, Saray Ione Serrano, Raquel Corral i Ana Montero. Entrenadora: Anna Tarrés. Assistents: Mayu Fujiki i Aurora Gil.

Amb tres metalls, Gemma Mengual es va erigir com la millor esportista espanyola de tots els temps.

 

Moment #100FCN: El relleu 4x200m lliures femení, Campiones d’Europa a Madrid 2004

El 4 x 200m lliures femení aconsegueix per primera vegada un gran títol per equips.

El ja contrastat relleu, medalla de plata als Europeus de Berlín 2002 i cinquè als Mundials de Barcelona 2003, va pujar al 1r calaix del podi (8:03.41).

Tatiana Rouba (2:00.14) del CN Catalunya, Melissa Caballero (2:00.66) del CN Sabadell, Laura Roca (2:02.85) del CN Terrassa, i Erika Villaécija (1:59.76) del CN L'Hospitalet, van guanyar per quasi 3 segons al 2n classificat, França. Romania es va penjar el bronze.

Joan Fortuny, l'entrenador de les quatre nedadores al CAR de Sant Cugat: "Tenia esperances de guanyar. Pensàvem que Itàlia i França serien una mica més difícils, però ... al final han lluitat molt i ho han fet molt bé".

Les noies d'or van portar llaços negres als xandalls en record de les víctimes de l’11 M.

 

Moment #100FCN: Xènia López, bronze continental als 5 km Aigües Obertes

Xènia López va aconseguir la medalla de bronze dels 5 quilòmetres en aigües Obertes als Campionats d'Europa de natació de Madrid 2004.

La nedadora del Club Natació Sabadell va arribar darrere de les alemanyes Britta Kamram i Stefanie Biller. Va nedar els 5 quilòmetres en un temps de 59:16.06, cinc segons més que la guanyadora.

La prova es va celebrar al Pantà de San Juan amb una temperatura de l’aigua de 14ºC.

L’any següent, als Mundials de Montreal 2005, la Xènia va finalitzar en 6a posició a la prova dels 10 km (1:56:08.50), a només 8 segons de la vencedora, l’holandesa Edith Van Dij.

També va participar als Mundials de:
- Barcelona 2003, amb un excel·lent 10è lloc als 5 km.
- Melbourne 2007, 15a als 5km i 26a als 10 km.
- Sevilla 2008, 10a en 5 km.

 

Moment #100FCN: David Meca, Campió del Món dels 25 km Aigües Obertes a Mont-real 2005

El 24 de juliol de 2005, David Meca es va proclamar Campió del Món dels 25 quilòmetres en Aigües Obertes als Mundials de Natació de Mont-real 2005.

Aconseguia així la seva anhelada corona mundial, després que se li escapés a Perth 1998 i a Honolulú 2000, on va ser subcampió.

Per darrere de David Meca van acabar l'australià Brendan Capell, que va ser medalla de plata, mentre que el bronze va ser per al búlgar Petar Stoychev. El temps del guanyador a la línia d'arribada va ser de 5 hores i 21 segons.

Meca va aprofitar que els seus principals rivals paraven per a recuperar forces en l'últim avituallament per donar el cop d'autoritat i marxar en solitari, arribant en primera posició després d’un llarg esprint.

David Meca: "Vaig fer l'avituallament abans de l'última volta, en el pas pel km 23, i quan vaig veure que Capell parava a beure, vaig aprofitar per tirar. Quan vaig tenir set, vaig beure aigua de l'estany".

"Tenia molta por", va dir Meca, a l'acabar. "Quan m'he llevat aquest matí he vomitat dels nervis. Des de que vaig començar a competir, he guanyat medalles en tots els campionats de món, en tots els europeus, en totes les copes de món, i ja em veia molt gran. Seguia sense l’or. Pensava que no ho aconseguiria".

 

Moment #100FCN: Eduard Lorente, Campió d’Europa a Hèlsinki 2006

Eduard Lorente es va proclamar Campió d’Europa de 50 metres lliures als Campionats d’Europa de natació en piscina curta Hèlsinki 2006.

El nedador del CN Sant Andreu va arribar a la capital finlandesa en un notable estat de forma. Va signar la seva millor marca (21.53) i, per tant, va batre el rècord d'Espanya que ell mateix posseïa.

Olímpic a Sidney 2000 i Atenes 2004, va ser el primer nedador espanyol que va participar en una final mundialista de 50 metres lliures, a Mont-real 2005. També es va penjar el bronze als Europeus de Viena 2004 i va ser el primer nedador espanyol en baixar de 50 segons als 100m lliures.

 

Moment #100FCN: 6 medalles mundials per a la Natació Sincronitzada a Melbourne 2007

Gemma Mengual es va penjar la plata en Solo tècnic. Seguint una música de reminiscències africanes va obtenir 98 punts sobre cent i només l'enorme potencial de la russa Natalia Ischenko (99) li va impedir pujar al més alt de podi.

Bronze per a Mengual en Solo lliure (98), amb una coreografia basada en un poema de Federico García Lorca. Una cançó de bressol, musicada per la portuguesa Dulce Pontes, que la nedadora del CN Kallípolis va defensar amb molt de sentiment.

Gemma Mengual i Paola Tirados, van aconseguir la medalla de plata en la prova tècnica de Duo (97.500). Perfectament sincronitzades, seguint una música popular búlgara, van donar mostres de la seva qualitat i van superar a les japoneses, les seves rivals per la 2a posició.

També van ser plata en el Duo lliure (97.667). Van defensar la composició "Els quatre elements", obra de Salvador Niebla.

En Equips, plata en la rutina lliure (98.500) i bronze en la prova tècnica (97.167).

L’equip estava format per: Gemma Mengual, Andrea Fuentes, Ona Carbonell, Tina Fuentes, Gisela Morón, Irina Rodríguez i Cristina Violan (CN Kallípolis), Alba Cabello (AD Sincro Retiro) Paola Tirados (CN Las Palmas), Thaïs Henríquez (CN Metropole) i Laura López (CS Fabionelli).
Entrenadora Anna Tarrés. Assistents: Mayu Fuyiki, Beth Fernández i Laura Amorós.

 

Moment #100FCN: Bronze per al Waterpolo masculí a Melbourne 2007

La Selecció estatal de Waterpolo va aconseguir la medalla de bronze als Mundials de Melbourne, després d'una victòria de mèrit davant Sèrbia, actual campiona del Món i d'Europa, en un partit resolt després d'una pròrroga (9-9) i 17 penals (8-9).

El porter, Iñaki Aguilar, va estar sensacional. Va aturar una pena màxima durant el partit i dos més a la tanda de penals.

Guillermo Molina va ser escollit "Millor jugador" del Torneig mundialista.

Rafa Aguilar: "Hem somiat temps i temps amb aquesta medalla, i ara s'ha fet realitat. Sento molta alegria pels jugadors, que han estat excel·lents".

L’equip estava format per: David Martín, Xavi García, Felipe Perrone i Xavi Vallès (CN Atlètic-Barceloneta), Iñaki Aguilar, Ricardo Perrone, Iván Pérez i Guillermo Molina (CN Barcelona), Iván Gallego i Svilen Piralkov (CN Terrassa), Marc Minguell (CE Mediterrani), Mario García (CN Ondarreta-Alcorcón) i Ángel Andreo (WP Zaragoza).
Entrenador: Rafa Aguilar. Assistents: Antonio Aparicio i Joaquim Colet. Metge: Albert Estiarte. Fisioterapeuta: Emili Durán. Delegat: Miquel Trapé.

 

Moment #100FCN: Subcampiones d’Europa de Waterpolo a Màlaga 2008

La Selecció femenina de Waterpolo va guanyar la medalla de plata als Campionats d’Europa de Waterpolo celebrats al Centro Acuático de Màlaga, del 4 al 13 de juliol de 2008. Una medalla de plata amb sabor d’or ja que representava la primera medalla continental absoluta que guanyava el combinat femení espanyol.

A la fase preliminar es va guanyar a Rússia (10-9) i a Alemanya (13-7), i es va empatar amb Holanda (10-10). Les noies de Vicenç Tarrés van finalitzar primeres de grup i van passar directament a semifinals, on van derrotar Hongria (8-7). En el partit de la final van aconseguir remuntar un marcador advers (3-8), però finalment Rússia es va proclamar Campiona d’Europa per 8 gols a 9. Blanca Gil va ser escollida MVP dels Campionats.

L’equip estava format per: Patricia del Soto (Olympiacos), Laura Ester, Maica García i Cristina López (CN Sabadell), Laura Ester, Ona Meseguer, Anna Pardo, Cristina Pardo i Jennifer Pareja (CE Mediterrani), Pili Peña, Laura López, Irene Hagen i Míriam López-Escribano (CN Alcorcón Arena), Blanca Gil (Orizzonte Catania). Entrenador: Vicenç Tarrés. 2n Entrenador: Sergio Aguilera. Metge: Lourdes Quirós. Fisioterapeuta: Fidel Sust. Delegada: Lidia Flaqué.

 

Moment #100FCN: Primeres medalles olímpiques de la Natació Sincronitzada a Pequín 2008

Gemma Mengual i Andrea Fuentes van aconseguir la primera medalla olímpica per a Espanya en Natació Sincronitzada.

Va ser en la modalitat de Duo. Van acabar en segona posició després de l'exercici tècnic. Al ritme de la música tradicional russa de 'Kalinka', Mengual i Fuentes van realitzar un exercici impecable.

La rutina lliure començava amb una espectacular apnea de gairebé 30 segons. Jugant en tot moment amb la mirada i l'expressió de les mans, les espanyoles van captivar a les jutges amb la seva interpretació de l'òpera moderna 'Flama', que van acabar amb una sincronització gairebé perfecta, la suficient perquè una de les jutges els donés un 10 en execució artística.

L'equip també es va penjar la medalla de plata.
Després de la rutina tècnica ocupaven la segona posició, gràcies a un exercici caracteritzat per la velocitat i les agrupacions compactes, amb una contagiosa música soul i rap.

En l’exercici lliure, l’equip va realitzar una de les més brillants interpretacions de la seva rutina 'Àfrica', basada en elements i música tribal africana amb la que les nedadores formaven figures i elements relacionats amb els animals africans.

L’equip estava format per: Gemma Mengual, Andrea Fuentes, Irina Rodríguez, Gisela Morón, Laura López (CN Kallípolis), Paola Tirados (CN Las Palmas), Alba Cabello (Sincro Retiro), Raquel Corral (Real Canoe NC) i Thaïs Henríquez (CN Metropole). Entrenadora: Anna Tarrés. Ajudants: Beth Fernández i Mayu Fujiki.

Gemma Mengual: "És el reconeixement als anys d'esforç i treball que hem fet totes”.

Anna Tarrés: "Aquests resultats marcaran un abans i un després en la història de la natació sincronitzada espanyola".

 

Moment #100FCN: Gemma Mengual guanya 7 medalles als Mundials Roma 2009

Al Campionat del Món de Natació celebrat a Roma el 2009, l'equip espanyol, amb Gemma Mengual al capdavant, va guanyar set medalles, 1 or en combo i 6 de plata en solo, duet i equip, tant en rutina tècnica com en lliure.

Gemma Mengual no va obtenir l'or que esperava en el solo lliure, però la seva actuació al Foro Itálico va ser de matrícula d'honor, al costat de les seves companyes Andrea Fuentes, Irina Rodríguez, Gisela Morón, Ona Carbonell, Paula Klamburg, Raquel Corral, Thaïs Henríquez, Margalida Crespí, Cristina Salvador i Alba Cabello, sota la direcció d’Anna Tarrés i el seu equip tècnic.

 

Moment #100FCN: Subcampions del Món a Roma 2009

Després d'una intensa final en la que hi va haver gols, emoció, pròrroga i una llarga tanda de llançaments de penal, Espanya es va penjar la medalla de plata als Mundials de Roma 2009.

L’equip espanyol mai va perdre la cara a la final, va remuntar les ajustades avantatges dels serbis i va tenir la medalla d'or molt a prop, però va fallar en els moments decisius i en els penals.

Espanya forçava l'empat a sis al final del temps reglamentari. La pròrroga va acabar amb empat a set i els penals van deixar el resultat final en un 14-13 per a la selecció de Sèrbia.

L’equip estava format per: Marc Minguell, Felipe Perrone, David Martín, Albert Español, Dani López Pinedo, Xavi Vallès, Xavi Garcia (CN Atlètic-Barceloneta), Iván Gallego (CN Terrassa), Iñaki Aguilar, Blai Mallarach (CN Barcelona), Mario García (CN Ondarreta), Guillermo Molina i Iván Pérez (Brescia). Entrenador: Rafa Aguilar; Assistents: Joaquim Colet i Antonio Aparicio.

 

Moment #100FCN: Aschwin Wildeboer, bronze europeu i rècord del món el 2009

Aschwin Wildeboer ha participat en 3 Jocs Olímpics, a Atenes 2004, a Pequín 2008, on va quedar 7è a la final dels 100m esquena, i a Londres 2012.

Als Mundials de Roma 2009 va aconseguir la medalla de bronze dels 100m esquena, amb una marca de 52.64.

Aquell mateix any es va penjar 2 bronzes als Europeus de piscina curta celebrats a Istambul, en 50m i 100m esquena. També va guanyar 4 ors als Jocs del Mediterrani Pescara 2009, en 50m, 100m i 200m esquena i en el relleu 4x100m estils, prova en la que va establir un nou rècord del món, aturant el cronòmetre en 52.38.

 

Moment #100FCN: Erika Villaécija, Campiona del Món a Dubai 2010

En una prova inoblidable, plena de coratge, estratègia i valentia, Erika Villaécija es proclamà Campiona del Món en la prova dels 800m lliures. Fou el 16 de desembre de 2010 en els Mundials de piscina curta de Dubai. A més, va batre el rècord d’Espanya, deixant-lo en un temps de 8:11.61.

La nedadora barcelonina es va enganxar des de l'inici a la danesa Lotte Friis, que competia al costat d'ella, i es va mantenir en 2a posició fins al pas pel 650m quan va superar a la nòrdica.

Villaécija: “Aquest or és molt gran. He treballat molt perquè arribés un dia com aquest”.

A la mateixa prova, Mireia Belmonte es va penjar la medalla de plata (8:12.48).

 

Moment #100FCN: El CN Sabadell, Campió d’Europa femení de Waterpolo 2011

El CN Sabadell va fer història després de convertir-se en el primer equip femení espanyol en conquerir la màxima competició continental de waterpolo, la Copa d'Europa.

La competició va tenir lloc a Can Llong els dies 22 i 23 d’abril de 2011.

Es va imposar en la final al club italià Orizzonte Catània per 13-8. En semifinals es va desfer del Kinef Kirishi rus per 15-13.

L’equip estava format per: Olga Domènech, Laura Ester, Jennifer Pareja, Maica Garcia, Mati Ortiz, Helena Lloret, Grabriela Szucs, Anni Espar, Clara Espar, Pili Peña, Marta Recio, Judith Forca i Elisabeth Gazulla. Entrenador: Nani Guiu.

Va ser el punt i final a una temporada sublim en què les vallesanes van aconseguir tots els títols en joc, i a més, aquest últim davant del seu públic.

 

Moment #100FCN: Andrea Fuentes, 6 medalles als Mundials de Shanghai 2011

Amb una coreografia al compàs de la famosa cançó francesa 'Rien de rien' va aconseguir la medalla de plata en Solo Lliure.
En Solo Tècnic es va penjar el bronze. Va realitzar un exercici inspirat en el tema 'Summertime' de Janis Joplin.

Va formar parella amb Ona Carbonell. Van quedar terceres en Duo Tècnic. Sota la melodia instrumental de 'Popcorn' van fer vibrar als espectadors amb la seva velocitat i amb la intensitat dels seus moviments.
També es van penjar la medalla de bronze en Duo Lliure, nedant un 'Tango' espectacular.

L’equip estava format per Clara Basiana, Alba Cabello, Ona Carbonell, Margalida Crespí, Andrea Fuentes, Thaïs Henríquez, Paula Klamburg, Irene Montucchio, Sara Gijón, Judith Requena i Cristina Salvador.
En Equip Tècnic van ser terceres, amb una coreografia basada en una peça musical dels Balcans.
En Equip Lliure van sumar el cinquè bronze del Campionat. Van realitzar un original exercici amb uns impressionats banyadors i casquets de bany, inspirats en la fauna marina.

L’equip, entrenat per Anna Tarrés i Bet Fernández, s'havia anat renovant des dels Jocs Olímpics de Beijing 2008. Des de llavors ja només quedaven 3 nedadores: Fuentes, Cabello i Henríquez.

 

Moment #100FCN: Plata i bronze per a la Natació Sincronitzada als Jocs Olímpics de Londres 2012

Andrea Fuentes i Ona Carbonell van arrencar en 3a posició, després de la rutina tècnica, per darrere de l'equip rus i de la parella xinesa.

En l’exercici lliure, després d'una meravellosa interpretació del tango "La Cumparsita", van superar la Xina per 3 centèsimes i es van penjar la medalla de plata.

En la competició per equips, les noies d’Anna Tarrés van pujar al 3r calaix del podi.

Les vuit nedadores van aparèixer a la piscina amb un futurista banyador platejat que imitava les escates dels peixos i un casquet a joc. I perquè s'adaptés millor al cap, es van tallar el cabell.

Amb la música de 'L'Oceà' de Salvador Niebla de fons, la coreografia evocava un banc de peixos. L’equip estava format per Andrea Fuentes, Ona Carbonell, Alba Cabello, Clara Basiana, Margalida Crespí, Thaïs Henríquez, Paula Klamburg, Irene Montrucchio i Laia Pons. 2a entrenadora: Bet Fernández.

 

Moment #100FCN: Bronze europeu de Marina Garcia Urzainqui a Debrecen 2012

Amb només 17 anys, Marina Garcia va guanyar la medalla de bronze dels 100 metres braça als Campionats d'Europa de Debrecen 2012.

Marina va pujar al 3r calaix del podi després d'una fantàstica remuntada en el segon llarg. Era última als 50 metres (32.39), però després va anar superant a les rivals amb un gran esprint final (1:07.91).

Mesos després va aconseguir dues medalles a l'Europeu de piscina curta de Chartres: bronze als 100m braça i plata als 200.

El 2010 es va proclamar Campiona d’Europa Júnior en 100m (1:09.40) i 200m braça (2:27.12) a Hèlsinki.

Olímpica a Londres 2012 i a Tòquio 2020, Marina Garcia va ser finalista als Mundials de Barcelona 2013 (6a en 200m braça i 7a en 100). També va aconseguir dues plates als Jocs del Mediterrani Tarragona 2018.

 

Moment #100FCN: Dues plates per a Mireia Belmonte a Londres 2012

Mireia Belmonte va aconseguir les seves primeres medalles olímpiques a Londres 2012.

Es va penjar la medalla de plata dels 200m papallona, amb un temps de 2:05.25, batent a més el rècord d'Espanya.

Va realitzar una gran sortida i va tocar segona després dels primers 50 metres. Va aconseguir la primera posició en el pas del 100 i del 150m. A la recta final, un gran esprint de la xinesa Jiao Liuyang va deixar a la nedadora catalana amb la segona posició.

Belmonte es convertia en la segona nedadora espanyola en aconseguir una medalla olímpica, després del bronze de Nina Zhivanevskaya a Sydney 2000.

Mireia va aconseguir un segon metall als Jocs de Londres. Va acabar segona a la final dels 800m lliures, amb un crono de 8:18.76.

Va realitzar una cursa èpica, rebaixant en 4 segons el rècord d'Espanya que ella mateixa havia establert. L'or va ser per a la nord-americana Katie Ledecky.

Amb aquesta segona plata, Mireia Belmonte es convertia en la millor nedadora espanyola de tots els temps, l’única en tenir dos metalls olímpics, tant en categoria masculina com femenina.

 

Moment #100FCN: Primera medalla Olímpica per al Waterpolo femení: plata a Londres 2012

La selecció femenina de waterpolo es va penjar la medalla de plata als Jocs Olímpics de Londres 2012, després de caure en la final davant el poderós equip d’Estats Units (8-5).

Malgrat la derrota, les noies estaven exultants de felicitat al 2n calaix del podi. Debutaven en uns Jocs, havien guanyat una medalla i havien fet història, aconseguint la primera medalla olímpica per al waterpolo femení espanyol.

En la fase preliminar van guanyar a Xina (11-6), a Hongria (13-11) i van empatar amb Estats Units (9-9). El primer lloc del grup A les va emparellar amb Gran Bretanya als quarts de final (9-7). Es van enfrontar a Hongria en semifinals, a la que van tornar a derrotar (9-10), aconseguint l’accés a la final olímpica.

L'equip estava format per: Jennifer Pareja, Laura Ester, Maica García, Anni Espar, Matilde Ortiz, Pili Peña (CN Sabadell), Marta Bach, Roser Tarragó (CN Mataró), Ona Meseguer, Ana Copado (CN Sant Andreu), Andrea Blas (EWP Zaragoza), Laura López (CN Madrid Moscardó) i Lorena Miranda (CW Dos Hermanas). Entrenador: Miki Oca; Entrenadors assistents: Jordi Valls i Claudio Camarena. Metge: Albert Estiarte. Fisioterapeuta: Christian Fernández. Delegat: Pere Robert.

Anni Espar: "Encara no ens creiem el que hem fet. El somni era arribar a uns Jocs Olímpics. Guanyar una medalla és un somni més gran si cap".

Anni Espar i Jennifer Pareja van formar part de “l’equip ideal” del Torneig.

 

Moment #100FCN: Sergi Borrell arbitra la final masculina dels Jocs Olímpics Londres 2012

Sergi Borrell va arbitrar la final masculina dels Jocs Olímpics de Londres 2012 entre les Seleccions de Croàcia i Itàlia, partit que va posar punt i final als Jocs i que va acabar amb el triomf dels balcànics (8-6).

Borrell, considerat un dels millors col·legiats del món, fou àrbitre des de 1980 (territorial), 1985 (nacional) i 1992 (internacional). Va militar molts anys a les files del CN Sant Andreu i es va iniciar en aquest àmbit mentre encara era jugador.

Sergi Borrell: “Abans de finalitzar la meva "carrera" com a jugador ja havia decidit que seria àrbitre. Després d'haver jugat durant més de 10 anys a waterpolo era una forma de mantenir contacte amb aquest esport del que sóc un apassionat”.

Va debutar internacionalment al Torneig d’Istanbul classificatori pels Europeus de Sheffield’93.

A l'Europeu de Budapest 2001 va protagonitzar un fet insòlit: arbitrar 2 finals d’una mateixa competició, la masculina i la femenina.

Va fer el seu debut olímpic a Atenes 2004, on va arbitrar fins a 9 partits. A Barcelona’92 havia actuat com a jutge de gol.

Va arbitrar la final masculina de l’Europeu de Belgrad 2006, entre Sèrbia i Hongria, i la femenina de Zagreb 2010 entre Grècia i Rússia.

També dirigí les finals mundials masculines de Melbourne 2007, entre Croàcia i Hongria, i de Barcelona 2013, entre Hongria i Montenegro.

El 31 de desembre de 2014 va deixar l’arbitratge en actiu després d’una trajectòria internacional impressionant.

 

Moment #100FCN: Campionats del Món de Natació Barcelona 2013

Els XV Mundials de Natació es van celebrar a Barcelona entre el 19 de juliol i el 4 d'agost de 2013.

La simbiosi de la ciutat de Barcelona amb el mar va ser el fil argumental de la cerimònia inaugural, una reflexió sobre la preservació de l'aigua del planeta a través del somni d'un nen.
El punt culminant fou la construcció d'un castell humà, que va emergir de les aigües de la piscina de 50 metres del Palau Sant Jordi.

La mascota del Campionat, anomenada Xop, era una gota d’aigua amb el trencadís de Gaudí.

La campanya promocional girava entorn al Planeta Aigua. Tots els participants en l’esdeveniment (esportistes, organització, premsa, voluntaris, ...) esdevenien habitants d’aquest planeta.

Hi van prendre part 2.293 nedadors de 181 països, 1.144 en la disciplina de natació, 416 en waterpolo, 308 en natació sincronitzada, 231 saltadors, 173 en aigües obertes i 21 saltadors en high diving.

La competició de natació es va desenvolupar a la piscina de 50 metres instal·lada al Palau Sant Jordi.

La gran estrella de la natació va ser Missy Franklin. La nedadora de Pasadena va guanyar 6 medalles d’or. Una altra nord-americana, Katie Ledecky, va deixar clar que amb 16 anys liderava les proves de fons, amb 4 ors i dos rècords del món. La lituana Ruta Meilutyte també va aconseguir rebaixar 2 rècords del món i es va penjar l’or als 100m braça.

Ryan Lochte, César Cielo, James Magnussen, Chad Le Clos, Sun Yang i els francesos Yannick Agnel i Camille Lacourt van ser els protagonistes en categoria masculina.

Belmonte va confirmar el seu gran nivell internacional amb 3 podis: plata als 200 papallona i 400 estils, i bronze als 200 estils. Melanie Costa es va penjar la plata als 400m lliures.

La natació sincronitzada també es va disputar a la piscina del Palau Sant Jordi. L’equip espanyol va guanyar set medalles, tres de plata i quatre de bronze. 3r lloc per a Ona Carbonell en la modalitat de Solo i Duo, amb Margalida Crespí, i 2a posició per a l’Equip en la rutina lliure, la prova tècnica i el combo.

Rússia, amb Svetlana Romashina al capdavant, es va endur 7 ors, la Xina 4 plates i Ucraïna 3 bronzes.

Tensi Graupera va arbitrar totes les finals de natació sincronitzada.

La competició de Salts va tenir lloc a la Piscina Municipal de Montjuïc. La Xina va dominar la competició amb 13 medalles, 9 d’or. Només els alemanys Klein i Hausding van aconseguir prendre’ls l’or en plataforma de 10 metres sincronitzats.

Una de les novetats dels Campionats van ser els Salts de Gran Alçada. La competició es va disputar al Moll de la Fusta. Ells van saltar des de 27 metres, elles des de 20, deixant-nos les vistes més espectaculars de la ciutat. L’or masculí va ser per al colombià Orlando Duque, mentre que en categoria femenina va anar a parar a la nord-americana Cesilie Carlton.

En aigües obertes, disputades al Port de Barcelona, 2 noms propis, l’alemany Tomas Lurz i la brasilera Poliana Okimota.

Erika Villaécija va ser la primera nedadora espanyola en alternar la piscina i les aigües obertes. Ho va fer als Mundials de Xangai, el 2011, ho va repetir als JJOO de Londres 2012 i a Barcelona 2013 va competir en 1500 metres a la piscina del Sant Jordi (15a) i en 10 km Aigües Obertes al Moll de la Fusta (17a).

Les Piscines Bernat Picornell van ser l’escenari del Waterpolo.

L’equip espanyol femení va fer història a Barcelona guanyant l’or. Va imposar-se a Austràlia (6-8) en la final. Aquesta victòria suposava el primer títol mundial per a la Selecció femenina de waterpolo.
El bronze va ser per a Hongria.

Jennifer Pareja va ser designada MVP del Torneig i Laura Ester, millor portera.

En la competició masculina, títol per a Hongria que va vèncer a Montenegro (8-7). El bronze va ser per a Croàcia.

MVP per a Dénes Varga i millor porter, Viktor Nagy.

Espanya va finalitzar en 5a posició. Va caure derrotada per la mínima (4-3) davant d’Itàlia a quarts de final.

Sergi Borrell va arbitrar la final masculina de Waterpolo.

Un cop més Barcelona es va convertir en la capital mundial de l'esport, demostrant la seva solvència organitzativa i la gran participació popular.

Més de 2.500 voluntaris van donar suport a la competició. 267.000 persones van assistir a alguna de les seus. A més, les diferents competicions van arribar a 3.000 milions de persones de més de 200 països a través de la televisió.

Els mitjans de comunicació van batejar l’esdeveniment com el "Mundial de les noies" ja que les onze medalles aconseguides per Espanya i els sis rècords mundials els van aconseguir dones.

 

Moment #100FCN: Ona Carbonell es penja 7 medalles als Mundials de Natació Barcelona 2013

Va nedar el solo lliure amb la música de Freddie Mercury i Montserrat Caballé que va sonar als JJOO Barcelona 1992. La coreografia, supervisada per la pròpia Montserrat Caballé, li va valer per guanyar la medalla de bronze. El Palau es va emocionar amb la música i el fantàstic exercici i l’Ona va confessar “Això no ho tornaré a viure en la vida”.

Pel que fa al duo, va formar parella amb Margalida Crespí. Van aconseguir dos medalles de bronze en les dues modalitats, duo tècnic i duo lliure.

Amb l’equip, format per Ona Carbonell, Clara Basiana, Alba Cabello, Margalida Crespí, Thaïs Henríquez, Paula Klamburg, Meritxell Mas, Cristina Salvador, Sara Levy i Laia Pons, va guanyar 3 medalles de plata, en rutina tècnica, en rutina lliure i en combo.

 

Moment #100FCN: 3 medalles mundials per a Mireia Belmonte a Barcelona 2013

En total, Mireia es va tirar a l’aigua 15 vegades, va disputar 6 finals (5 individuals i el relleu 4x200) i va aconseguir tres medalles. El seu esforç va tenir recompensa.

La primera medalla va arribar als 200 metres estils. Bronze, amb un temps de 2:09.45, que suposava el primer metall de la catalana en uns Mundials.

Belmonte: "Aquesta medalla em dona molta confiança i força per afrontar les següents proves”.

Va guanyar la seva segona medalla als 200m papallona, plata. Encoratjada pel seu públic, Mireia va polvoritzar la seva plusmarca londinenca. Nou rècord d’Espanya amb una marca de 2:04.78.

Mireia: “He baixat quatre dècimes el temps que vaig fer a Londres. Així que no puc estar més contenta”.

La badalonina va aconseguir la seva tercera medalla en la prova dels 400m estils, una altra plata. Va competir amb unes dècimes de febre però va aturar el cronòmetre en 4:31.21.

Mireia Belmonte: “L’ambient al Palau Sant Jordi ha sigut molt especial. És d’agrair a tot el públic el seu suport i afecte. Ha estat tota una sorpresa sentir a la gent corejant el meu nom”.

Belmonte, doble medallista olímpica de plata l'any anterior a Londres, es convertia en la primera espanyola que guanyava tres medalles en uns Campionats del Món.

 

Moment #100FCN: Or de la Selecció espanyola femenina de Waterpolo als Mundials de Barcelona 2013

Van ser segones de grup a la fase prèvia, després de caure amb Rússia (6-7). Es van enfrontar als Estats Units, la campiona olímpica, als quarts de final i van vèncer (9-6). A semifinals les esperaven les hongareses. Després d'una remuntada èpica (13-12), es van plantar a la final. L'escenari era immillorable, les piscines Picornell amb el públic a favor i l’equip no van defraudar. Espanya es va imposar a Austràlia per 6 gols a 8.

L'equip estava format per: Jennifer Pareja, Laura Ester, Maica García, Anni Espar, Matilde Ortiz, Pili Peña (CN Sabadell) Marta Bach, Roser Tarragó (CN Mataró), Ona Meseguer (CN Sant Andreu), Andrea Blas (EWP Zaragoza), Laura López, Patricia Herrera (CN Madrid Moscardó) i Lorena Miranda (CW Dos Hermanas).

Entrenador: Miki Oca; Entrenadors assistents: Jordi Valls i Claudio Camarena.

Maica Garcia: "Hem jugat com un equip i si alguna falla, hi ha una altra per donar-li suport”.
Anni Espar: "El somni s’ha fet realitat".
Jennifer Pareja, MVP del Mundial: "Aquest equip s'ho mereixia”.

Aquest triomf suposava la primera medalla d'or mundial per a la Selecció femenina de Waterpolo.

 

Moment #100FCN: El CN Atlètic-Barceloneta, Campió d’Europa de Waterpolo 2014

El 31 de maig de 2014, el Club Natació Atlètic-Barceloneta es va proclamar Campió d'Europa per primera vegada en la seva història.

El conjunt mariner no era favorit però va aconseguir guanyar els tres partits de la Final Six de Waterpolo Barcelona 2014. Va eliminar al Brescia italià a quarts de final i al potent Primorje croat en semifinals. A la final, es va imposar al Radnicki serbi per un ajustat 7-6.

A més, el CNAB va ser l’organitzador de l’esdeveniment a les Piscines Bernat Picornell. Èxit organitzatiu i esportiu per al Club mariner, que venia de celebrar els 100 anys d’història el 2013.

L’equip estava format per Dani López Pinedo, Felipe Perrone, Albert Español, Marc Minguell, Marc Roca, Fran Fernández, Alberto Munárriz, Balasz Sziranyi, Gonzalo Echenique, Nemanja Ubovic, Marco Petkovic, Rubén de Lera, Mario Lloret i Joshua Monpeat. Entrenador: Chus Martín. 2n Entrenador: David Martín.

Albert Español va ser designat jugador més valuós d'aquesta Final Six. 7 gols en 3 partits i una actuació impecable li van valer aquest reconeixement.

Mesos després també guanyà la Supercopa d’Europa després de derrotar al Spartak de Volgograd rus (12-7) a la Piscina Sant Jordi de Barcelona.

 

Moment #100FCN: Or de la Selecció espanyola femenina de Waterpolo al Campionat d'Europa de Budapest 2014

La Selecció femenina va aconseguir un or històric a l'Europeu de Budapest 2014, després d'imposar-se en la final a Holanda (10-5).

Representava el primer or continental per a l’equip, després de la plata aconseguida a Màlaga 2008.

Espanya va començar perdent contra Rússia (10-9), però després es va imposar a França (4-18) i va guanyar a Itàlia (8-12) per arribar a semifinals on va vèncer a l’amfitriona Hongria per la mínima (8-9).

L'equip estava format per: Jennifer Pareja, Laura Ester, Maica García, Anni Espar, Matilde Ortiz, Pili Peña (CN Sabadell), Marta Bach, Roser Tarragó, Ona Meseguer (CN Mataró), Andrea Blas (EWP Zaragoza), Laura López, Patricia Herrera (CN Madrid Moscardó) i Lorena Miranda (CW Dos Hermanas). Entrenador: Miki Oca. Ajudant: Claudio Camarena. Preparador físic: Jordi Valls.

La boia Maica García va ser designada MVP del Torneig.

García va considerar clau de la derrota de la primera jornada davant Rússia: "Ens va donar l'empenta que necessitàvem per a demostrar qui som. A partir d'aquesta derrota, vam treure el coratge que té aquest equip i hem aconseguit reivindicar que seguim a dalt de tot”.

 

Moment #100FCN: Judit Ignacio, Subcampiona d’Europa a Berlín 2014 i Campiona del Món Júnior

Judit Ignacio es va penjar la medalla de plata dels 200 papallona a l'Europeu de Berlín 2014.

2:06.66 per a la nedadora del CN Sabadell, en un doblet històric, amb Mireia Belmonte al primer calaix del podi i Katinka Hosszu al tercer.

Als Europeus de 2016, a Londres, va aconseguir el bronze a la mateixa prova (2:07.52).

Olímpica a Londres 2012 i a Rio de Janeiro 2016, també va ser finalista als Mundials de Barcelona de 2013 (7a).

L'any 2010 es va proclamar Campiona d'Europa Júnior a Hèlsinki en 200m papallona i Subcampiona en 100m i va guanyar dues medalles de plata als Jocs de la Joventut, en 100 i 200m papallona.

La temporada següent va aconseguir la medalla d'or dels 200m papallona al Campionat del Mon Júnior de Lima (Perú).

 

Moment #100FCN: Jessica Vall Bronze als Mundials Kazan 2015

El 7 d’agost de 2015, Jessica Vall va guanyar la medalla de bronze dels 200 metres braça als Mundials de Kazan. Vall va marcar un temps de 2.22.76, el mateix que 2 nedadores, la danesa Rikkie Moller Pedersen i la xinesa Jinglin Shi, amb qui va compartir el tercer esglaó del podi.

La nedadora del CN Sant Andreu va protagonitzar una d'aquelles carreres èpiques que defineixen a una esportista, sense perdre la fe en cap moment, conservant la sang freda i donant el cop definitiu als últims 50 metres de la prova.

Vall: “Un somni fet realitat".

Jou: "La d'avui és una data que recordaré sempre. Sempre li dic que cal posar passió, il·lusió i sortir a competir. La Jessica ho té molt clar. Avui ha posat les tres coses i sobretot ha competit”.

 

Moment #100FCN: El CN Mataró, Campió de la LEN TROPHY 2015-2016

Gran festa a El Sorrall després que el CN Mataró aixequés la Copa LEN a casa.

L’equip del Maresme va jugar la final contra el Vouliagmeni grec i van aconseguir la victòria per un ajustat 5-6.

El Vouliagmeni va anar per davant en el marcador gairebé tot partit, però el Mataró anava empatant al final de cada quart. Dos gols seguits de Clara Cambray, el darrer decisiu en l’últim període, van donar al conjunt mataroní el seu primer títol europeu.

D’aquesta manera, les noies de Florín Bonca, que havien guanyat el seu primer títol de la història la setmana anterior, la Copa de la Reina, feien història de nou deixant la LEN Trophy a casa.

L'equip estava format per: Marta Bach, Laura López, Roser Tarragó, Clara Cambray, Ona Meseguer, Ciara Gibson-Byrne, Elizabeth Keeve, Mireia Neddermann, Arianna Gragnolatti, Alkistis Benekou, Aina Bonamusa, Alba Bonamousa i Marcela Ríos. Entrenador: Florín Bonca.

 

Moment #100FCN: Mireia Belmonte, Campiona Olímpica als JJOO Rio 2016

Mireia Belmonte va fer història a Rio 2016, convertint-se en la primera nedadora espanyola en guanyar una medalla d'or en uns Jocs Olímpics.

L’11 d’agost de 2016 va aconseguir la victòria als 200m papallona, amb una gran marca: 2:04.85. Va acabar el seu 1r llarg en 3a posició, però quan ja havia completat els primers 100m ja estava en posició de plata. I va anar a per més. Va tocar paret per davant de Groves als 150m i va aguantar l’última piscina amb molta força, coronant-se Campiona Olímpica.

La nedadora de Badalona també guanyar el bronze a la prova dels 400m estils, amb 4:32.39. Va passar 3a en papallona, va baixar fins a la 5a plaça en esquena, va recuperar una posició als 100m braça i, a base de coratge, va superar en els últims metres a la britànica Miley, en un esprint èpic, i la recompensa va valer la pena, la medalla de bronze.

 

Moment #100FCN: Xevi Buch, àrbitre de la final femenina dels JJOO Rio 2016 i de la masculina a Tòquio 2020

L’olotí Xevi Buch va arbitrar la final femenina de Waterpolo dels JJOO Rio 2016, entre Itàlia i Estats Units (5-12), i la final masculina dels JJOO Tòquio 2020-21, entre Sèrbia i Grècia (13-10).

Només tres àrbitres espanyols han xiulat una final olímpica de waterpolo: Eugeni Asencio, Sergi Borrell i Xevi Buch.

Abans de fer-se àrbitre (el 1992 es treia el títol), va ser jugador i entrenador del CN Olot. És àrbitre internacional des del 2006.

Va dirigir partits a l’Europeu de Zagreb 2010 i a Eindhoven 2012. Va ser àrbitre auxiliar als Mundials de Barcelona 2013 i àrbitre principal als Campionats del Món de Kazan 2015.

Buch és l’àrbitre espanyol que més competicions internacionals va xiular entre 2016 i 2017. Va arbitrar els Jocs Olímpics de Rio, l’Europeu de Belgrad 2016, la Final de l’Eurocup de Clubs, la Final a sis de la Champions, la fase final de la World League i els Mundials de Budapest 2017.

Fou President del Comité Nacional de Árbitros (CNA) en el període 2017-2018.

El 2018 va estar present al Campionat d’Europa de Waterpolo de Barcelona 2018.

 

Moment #100FCN: Mireia Belmonte, Campiona del Món a Budapest 2017

El 27 de juliol de 2017, Mireia Belmonte es va proclamar Campiona de Món als 200m papallona (2:05.26). Era la primera medalla d'or de Belmonte en uns Mundials.

La badalonina completava així la triple corona en aquesta especialitat, després de l’or europeu i l’or olímpic. A l’or, cal sumar dues plates, en els 1.500m libres i en els 400m estils.

Als 1500m lliures (15:50.89) va arribar per darrera la plusmarquista mundial Katie Ledecky.

A la prova dels 400m estils, després de la braça, Belmonte era quarta, però en l'últim 100, va remuntar per aconseguir la plata amb un temps de 4:32.17.

Fred Vergnoux: “Per a mi ha estat la victòria més difícil de la carrera de la Mireia. Ha demostrat la classe de campiona que és, trobant solucions a les dificultats que ha anat trobant. No hi ha res fàcil".

 

Moment #100FCN: Jessica Vall, Campiona d’Europa a Copenhaguen 2017

El 17 de desembre de 2017, Jessica Vall es va penjar la medalla d'or al XIX Campionat d’Europa de piscina curta, celebrat a la Royal Arena de Copenhaguen. Va ser als 200m braça, la seva millor prova.

Nedant en negatiu, va passar els primers 50 metres en una discreta setena posició. Un desavantatge que no va inquietar la Jessica que, braçada a braçada, va anar remuntant per situar-se en la quarta posició superat l'equador de la prova.

Però encara faltava un nou canvi de ritme de Vall. En els dos següents llargs, va ser l'única capaç de nedar en 35 segons, fet que li va permetre guanyar l’or amb un temps de 2:18.41 i rebaixar en gairebé un segon i mig la seva plusmarca nacional.

Va arribar a la capital danesa en un excepcional moment de forma. La nedadora del CN Sant Andreu va nedar més ràpid que mai en totes i cadascuna de les proves que va disputar en aquest Europeu, com confirmen els 30.53 que va fer als 50m braça, la seva millor marca personal, i, sobretot, l’1:04.80 dels 100m braça, amb el que va aconseguir la medalla de bronze i un nou rècord d'Espanya.

 

Moment #100FCN: Bronze del Waterpolo femení a l’Europeu de Barcelona 2018

El 27 de juliol de 2018, la Selecció estatal femenina va aconseguir la medalla de bronze al Campionat d'Europa de Waterpolo de Barcelona 2018, amb una exhibició davant 4.000 aficionats reunits a la Picornell. Va derrotar a Hongria per 6 gols a 12.

Aquest bronze suposava la tercera medalla que la Selecció guanyava en un Europeu, després de l’or de Budapest 2014 i la plata de Màlaga 2008.

L’equip va fer una fase preliminar impecable, guanyant tots els partits. Davant Hongria 9-13, Alemanya 2-27, Turquia 32-2, Sèrbia 2-26 i Rússia 12-11.

A quarts de final, victòria clara amb França 5-14, i a semifinals, les noies de Miki Oca van veure trencat el seu somni de disputar la final a casa. Van perdre davant Grècia per 11-9.

Bea Ortiz va ser màxima golejadora de la competició, amb 25 gols.

L’equip estava format per: Laura Ester, Maica García, Bea Ortiz, Mati Ortiz, Paula Leitón, Judith Forca, Anni Espar i Pili Peña (CN Sabadell), Marta Bach i Helena Lloret (CN Mataro), Clara Espar (CE Mediterrani), Anna Gual (SIS Roma) i Mª Elena Sánchez (CN Sant Andreu).
Entrenador: Miki Oca. Assistents: Jordi Valls i Ángel Andreo. Metge: Griselda Sirvent. Fisioterapeuta: Oscar Muncunill. Delegat: Pere Robert.

 

Moment #100FCN: WP2018BCN: Un gran espectacle!

Barcelona va ser la seu 33ens Campionats d’Europa de Waterpolo. La competició es va celebrar a les Piscines Bernat Picornell, del 14 al 28 de juliol de 2018. 14 dies de competició i 92 partits, amb 12 equips femenins i 16 masculins. Holanda, en categoria femenina, i Sèrbia, en categoria masculina, foren les Seleccions guanyadores de la competició.

WP2018BCN va esdevenir un èxit organitzatiu, un èxit esportiu i un èxit d’assistència. Es va viure un autèntic espectacle esportiu, aconseguint que Barcelona tornés a vibrar amb el waterpolo i convertint la ciutat en un referent mundial d’aquest esport.

El triomfs de les Seleccions espanyoles van ser el complement ideal a una gran organització. Plata per a l’equip masculí i bronze per al femení.

El Comitè Organitzador va estar presidit pel Sr. Fernando Carpena (RFEN), amb les vicepresidències del Sr. Enric Bertrán (FCN) i la Sra. Marta Carranza (IBE).

El Comitè de Direcció estava format per:
- Eugeni Ballarín: Director General
- Jordi Cadens: Director d’Operacions
- Mado Madonar: Directora de Serveis
- Carlos Martín: Director de Comunicació
- Mar Sanromà: Directora de Màrqueting i Event Presentation
- Juan Carlos Sanchón: Director de Competició
- Paloma Mendoza: Directora de Recursos

Cal destacar també la tasca del Voluntariat, amb 331 persones voluntàries (118 dones i 213 homes) i un total de 18.536 hores realitzades.

WP2018BCN va rebre el reconeixement de totes les Institucions esportives, tant de casa com a nivell internacional.

Enric Bertrán, President de la Federació Catalana i Vicepresident del Comitè Organitzador: “El nivell d’organització demostrat a Barcelona 2018 marcarà un abans i un després”.

DON'T STOP IT!

Moment #100FCN: Subcampions d’Europa a Barcelona 2018

El 28 de juliol de 2018, la Selecció estatal masculina va tancar l'Europeu de Waterpolo Barcelona 2018 penjant-se la medalla de plata, en una final no apta per a cardíacs.

L'equip va sortir a per totes en l'enfrontament contra Sèrbia, que era l'actual campiona olímpica. El partit va finalitzar en empat a 7 gols. Els serbis es van imposar 12 a 10 a la tanda de penals.

El porter Dani López Pinedo va ser guardonat com a millor porter de la competició. El jugador del CN Atlètic-Barceloneta va destacar la gran força de l'equip, especialment en defensa, permetent-los "tornar a ser competitius" després de 9 anys sense pujar al podi, des dels Mundials de Roma 2009.

L’equip estava format per: Daniel López Pinedo, Felipe Perrone, Blai Mallarach, Marc Larumbe, Roger Tahull, Álvaro Granados, Alejandro Bustos, Alberto Munárriz i Fran Fernández (CN Atlètic-Barceloneta), Marc Minguell i Miguel de Toro (CE Mediterrani), Sergi Cabanas (CN Sabadell) i Eduardo Lorrio (CN Barcelona).
Staff tècnic: David Martín (Head Coach), Svilen Piralkov (Coach), Antonio Aparicio (Coach), Albert Estiarte (Metge), Marcel·lí Massafret (Preparador físic), Marc Estiarte (Fisioterapeuta).

Minguell (capità): "Avui estem capcots, però demà ho veurem d'un altre color, de color plata, que és un coloràs”.

 

Moment #100FCN: Ona Carbonell, 2 plates i 1 bronze a Gwangju 2019

Ona Carbonell va fer història al guanyar la seva 23a medalla mundial, convertint-se així en la nedadora amb més metalls de la història dels Campionats del Món de Natació, només per darrere de les llegendes americanes de Michael Phelps (33) i Ryan Lochte (27).

El seu exercici, titulat 'Mandela' i basat en un discurs de l'històric líder sud-africà sobre els valors de l'esport realitzat durant els premis Laureus, li va valer per aconseguir la plata en Solo Tècnic.

L'equip va guanyar la medalla de bronze en Highlights, una nova modalitat de la natació artística que va debutar en un Mundial. Vestides amb jaquetes curtes de cuir vermell van defensar una gran interpretació de 'Thunderstruck' d'AC/DC, una actuació plena d'energia i amb un bon nombre d'acrobàcies.

Carbonell es va acomiadar de Gwangju amb una medalla de plata en el Solo Lliure, després nedar al ritme d’'It’s a man's world', el tema de James Brown, acompanyat per Luciano Pavarotti en aquesta versió.

Ona Carbonell: "No m'ho crec. La veritat és que estic superemocionada. Costa moltíssim aconseguir tantíssimes medalles. És molt dur encadenar set Mundials sense baixar del podi”.

 

Moment #100FCN: La Selecció Espanyola femenina de Waterpolo, Campiona d'Europa a Budapest 2020

El 25 de gener de 2020, la selecció estatal femenina de Waterpolo es va proclamar Campiona d'Europa a Budapest. Va vèncer a Rússia en la final per 13 gols a 12.
Les jugadores van fer un campionat brillant, amb 7 victòries i 1 derrota.
Bea Ortiz va ser nomenada MVP de l’Europeu i Laura Ester va rebre el guardó com a millor jugadora europea del 2019.

La Selecció estava formada per:
Paula Leitón, Bea Ortiz i Pili Peña (CN Terrassa), Roser Tarragó i Clara Espar (CE Mediterrani), Paula Crespí i Maria Elena Sánchez (CN Sant Andreu), Laura Ester, Judith Forca, i Maica Garcia (CN Sabadell), Anni Espar, Marta Bach i Irene González (CN Mataró).
Seleccionador: Miki Oca; 2n Entrenador: Jordi Valls; Tècnic de porters: Ángel Andreo.

Amb aquesta medalla, l'equip sumava dos ors europeus, conquerits ambdós a la capital hongaresa, a les competicions de 2014 i 2020.

 

Moment #100FCN: Esther Nuñez al Saló de la Fama de la Federació Internacional de Natació de llarga distància.

L’Esther Nuñez va ingressar a l’International Marathon Swimming Hall of Fame l’any 2020, juntament amb el seu marit i nedador argentí de llargues distàncies Damián Blaum.

La nedadora del CN Sabadell es va proclamar Campiona del Món al Grand Prix de la FINA d’Aigües Obertes el 2007 i el 2012. També va assolir el subcampionat el 2010, 2011 i 2013, i la tercera plaça el 2014 i 2015.

Després de disputar els 25 km d’Aigües Obertes als Mundials de Natació Barcelona 2003 (9a) va començar a competir en les Copes de el Món de Maratons. A la seva primera Copa, el 2004, va finalitzar vuitena en el rànquing amb només 3 proves realitzades.

Al Grand Prix de 2007 va pujar al podi en 7 proves de 8, essent primera a Hernandarias-Paraná (88 km), a Santa Fe de Coronda (57 km), al Llac d'Ohrid (30 km) i al Llac St-Jean (32 km).

Al Grand Prix de 2012 va aconseguir l’or en les proves Capri-Nàpols (36 km) i al Llac Magog (34 km). El 2013 va guanyar a Rosario (15 km).

També ha sigut 6 vegades Campiona de Catalunya de gran fons, al guanyar la Travessia al Port de Barcelona (1998, 1999, 2001, 2002, 2003, 2006), Campiona d'Espanya de 25 km (2003), de 15 km (2005) i de 10 km (2006), i ha guanyat el Descens de la Ria de Navia (1999, 2007 i 2014).

 

Entre Tots i Totes, 100 Anys

- Dani López Pinedo, porter de Waterpolo del CN Atlètic-Barceloneta. Subcampió del Món i Campió d’Europa.
- Ona Carbonell, natació artística CN Sabadell. Subcampiona Olímpica, Campiona del Món i Campiona d’Europa.
- Joan Jané, exseleccionador de Waterpolo. Campió Olímpic i Campió del Món.
- Sílvia Parera, nedadora Olímpica. Bronze Europeu.
- Jordi Sans, jugador Olímpic de Waterpolo. Campió Olímpic i Campió del Món.
- Anni Espar, jugadora de Waterpolo del CN Mataró. Subcampiona Olímpica, Campiona del Món i Campiona d’Europa.
- Enric Bertrán, President de la Federació Catalana de Natació. Campió d’Europa Júnior de Waterpolo.

 

Entre Tots i Totes, 100 Anys

- Miquel Torres, nedador Olímpic i waterpolista internacional. Subcampió d’Europa. Més de 65 rècords nacionals i 40 vegades Campió d'Espanya. Premi al Millor esportista estatal 1962.
- Mª Paz Corominas, primera nedadora espanyola en disputar una final olímpica, a Mèxic 1968. Subcampiona d’Europa Júnior i Or als V Jocs del Mediterrani Tunis 1967.
- Toni Codina, nedador Olímpic Tokio 1964. Entrenador Olímpic a Moscou 1980. Director Tècnic de la FCN. Entre d’altres, va ser l’entrenador de Natàlia Mas, aconseguint 45 campionats d’Espanya i més de 50 rècords nacionals.
- Maria Ballester, nedadora Olímpica Tokio 1964. Guanyà més de 50 títols de Campiona d’Espanya i establí 19 plusmarques espanyoles. Nomenada millor esportista estatal el 1963.
- Jordi Murio, entrenador Olímpic. Ha entrenat 22 nedadors olímpics i 23 medallistes en Campionats del Món i d’Europa, entre ells Sergi López, primer nedador espanyol en aconseguir una medalla olímpica, a Seül 1988. Millor entrenador espanyol l’any 2010.
- Dolors Jané, entrenadora Olímpica. Bronze europeu amb la Sílvia Parera a Sheffield 1993. Millor marca Mundial als 200m braça amb el Joaquin Fernández a Barcelona l’any 1991. Millor Entrenadora estatal del 1989 al 1991.
- Santi Esteva, finalista olímpic. Subcampió d’Europa. Campió d’Europa júnior. Més de 150 rècords nacionals i 70 vegades Campió d'Espanya. Nomenat millor esportista espanyol dues vegades, el 1968 i 1970.

 

Entre Tots i Totes, 100 Anys

- Pere Robert, jugador olímpic de Waterpolo. Bronze europeu a Roma 1983. Com a jugador, present a Moscou’80, Los Angeles’84 i Seul’88. Com a Delegat en cap de la Selecció estatal, ha estat en 7 Jocs Olímpics, des de Barcelona’92 fins a Rio 2016. És l'actual Vicepresident 1r Esportiu de la Federació Catalana de Natació.
- Anna Tarrés, exseleccionadora estatal de natació artística. Subcampiona Olímpica, Campiona del Món i Campiona d’Europa.
- Dani Ballart, jugador olímpic de Waterpolo. Campió Olímpic i Campió del Món.
- Laura Roca, nedadora olímpica. Campiona d’Europa 4x200m lliures Madrid 2004. 145 internacionalitats, 37 rècords d’Espanya i 39 de Catalunya.
- Sergi Borrell, àrbitre internacional. 3 Jocs Olímpics, 5 Campionats del Món, 6 Campionats d’Europa i infinitat de partits de Champions. Ha arbitrat la final masculina dels JJOO Londres 2012 i del Campionat del Món Barcelona 2013.
- Laura Ester, jugadora de Waterpolo del CN Sabadell. Subcampiona Olímpica, Campiona del Món i Campiona d’Europa. Millor jugadora d’Europa 2019.
- Juan Antonio Sierra, l’historiador per excel·lència de la natació catalana i espanyola. Ha escrit 13 llibres que deixen un llegat incalculable i que expliquen la nostra història des dels seus orígens.

 

Entre Tots i Totes, 100 Anys

- Manel Estiarte, jugador olímpic de Waterpolo. Campió Olímpic, Campió del Món i Campió d’Europa. Escollit 7 vegades Millor jugador del món de Waterpolo (1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1992).
- Mireia Belmonte, nedadora UCAM CN Fuensanta. Campiona Olímpica, Campiona del Món, Campiona d’Europa i plusmarquista mundial.
- Aschwin Wildeboer, nedador Olímpic. Subcampió del Món, Campió d’Europa i plusmarquista mundial.
- Gemma Mengual, natació artística. Subcampiona Olímpica, Campiona del Món i Campiona d’Europa.
- Eugeni Asencio, porter de Waterpolo (CN Barcelona i Selecció espanyola) i àrbitre internacional. Present a 6 Jocs Olímpics. Ha arbitrat 2 finals olímpiques, Los Angeles 1984 i Seül 1988, i 1 mundial, Madrid 1986.
- Maica Garcia, jugadora de Waterpolo del CN Sabadell. Subcampiona Olímpica, Campiona del Món i Campiona d’Europa. Millor jugadora d’Europa 2014.
- César Villegas, President del CN Kallípolis. Pioner de la Natació Sincronitzada a Espanya.

Zoom Presentacio del Centenari

Dimecres 20 de gener de 2021, la Federació Catalana de Natació ha presentat el seu Centenari a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm.

 

Acte 25 de febrer 2021 #100FCN

 

Dijous 25 de febrer del 2021, la Federació Catalana de Natació va celebrar 100 anys d’existència a l'antiga seu del "Centre de Dependents" de Barcelona, lloc on es va constituir la FCN l'any 1921.