Centenari

Cos

100fcn-logo

 

 

 

 

 

Sponsors del Centenari
sponsors centenari

 






Zoom Presentacio del Centenari

Dimecres 20 de gener de 2021, la Federació Catalana de Natació ha presentat el seu Centenari a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm.

 

Vídeo oficial Entre Tots i Totes, 100 Anys

 

Moment #100FCN 1: Els orígens de la natació catalana i la Fundació del Club Natació Barcelona

La primera activitat “oficial” que figura en la nostra història és la “Copa Solé”. A l’estiu de 1907, Manuel Solé, l’entusiasta professor de cultura física i propietari del Gimnasio Solé, creà una Copa de Natació per a ser disputada tres anys consecutius. La prova esdevingué el “I Campionat d’Espanya de Natació”.

Fixada per al 27 d’agost, es va ajornar a causa del mal temps. Finalment, es va celebrar el 15 de setembre de 1907. Els guanyadors foren els alemanys Edwald Poeschke, en 60 metres i Adolfo von den Heyden en 1.500m. Però el títol de Campió d’Espanya l’aconseguí Leopoldo Lafuente que arribà 3r en ambdues proves per davant de Bernat Picornell.

L’èxit obtingut per la “Copa Solé” va animar als seus organitzadors a plantejar la creació d’un Club de Natació. El 10 de novembre de 1907, en una reunió celebrada al “Gimnasio Solé”, s’aprovava per unanimitat el projecte de reglament que havien presentat Manuel Solé, Josep Mª Vergés i Bernat Picornell i sorgia el primer Consell Directiu del Club Natació Barcelona composat per:

- President: Bernat Picornell
- Vice-President: Manuel Solé
- Secretari: Josep Mª Vergés
- Vice-Secretari: Miquel Useros
- Tresorer: Carles Balaguer
- Comptador: Juli Marial
- Vocal metge assessor: Pere Cercós

La primera seu esportiva del CNB fou als Banys Orientals, establiment públic ubicat a la Barceloneta. Aquest espai va ser cedit als 20 socis fundadors del Club a canvi d’una quota de dues pessetes.

 

Moment #100FCN 2: S’instaura la Copa Nadal

La Copa Nadal va néixer amb el nom de “Campionat d’Hivern”. Fou la primera organització del “nounat” Club Natació Barcelona.

La prova es va celebrar el 19 de gener de 1908. Va ser tot un èxit de públic. Es va celebrar a platja de la Barceloneta, davant dels Banys Orientals, on estava ubicat el @clubnataciobarcelona.

Va resultar guanyador Edwald Poeschke, nedador alemany del Club organitzador, que va nedar els 200m amb un temps de 3 minuts i 17 segons. El seguiren Bernat Picornell i Leopoldo Lafuente, 2n i 3r respectivament.

Degut als continuats ajornaments de la competició a causa del temporal, la 2a edició es va celebrar a l’interior del Port. Gastor Giraud, Enric Claret i Pere Picornell van ser els 3 primers classificats.

A partir de 1914, quan el CN ​​Barcelona es va traslladar al Moll Nou, va passar a disputar-se a la dàrsena de la Indústria, davant de les instal·lacions de Club.

El primer vencedor local fou Joaquin Cuadrada l’any 1911. També guanyà les edicions de 1912, 1913, 1918 i 1919.

La primera edició amb participació femenina va tenir lloc el 1928, resultant vencedora Maria Lluïsa Vigo amb un crono de 3 minuts 27 segons.

Dani Serra és el participant que més vegades ha guanyat la prova (10 edicions) i Carme Soriano en categoria femenina (6 edicions). El rècord de la Copa Nadal el tenen Carles Ventosa (1:51.05) i Bárbara Bernús (2:03.89).

Actualment té sortida cada 25 de desembre en una passarel·la al costat del centre comercial Maremàgnum, i arribada al Moll de Drassanes, al Portal de la Pau, davant del Monument de Colon.

 

Moment #100FCN 4: Fundació del Club Natació Athlètic

El mes de maig de 1913, una colla d’amics, amants de l’esport i del mar, funda el Club Natació Athlètic.

La 1a Junta Directiva estava formada per:
- President: Esteve Candell
- Vicepresident: Eduard Almenar
- Secretari: Emili Salas
- Vicesecretari: Roc Grañó
- Tresorer: Salvador Salas
- Comptador: Enric Masses
- Cap de Material: Lluís Torrents
- Vocals: Ramon Candell i Enric Purcalla

S'implica en les tasques directives Ernest Masses, que resulta ser l’autèntic animador del Club pel seu caràcter obert i alegre.

La nova associació emprèn tot tipus d’activitats en pro del foment de la natació, colze a colze amb el CN Barcelona, que es mostra content de tenir un rival amb el que competir.

El CNA participa als Campionats d’Espanya de Velocitat, Resistència i Salts, Copa Solé de 1914. El 12 de juliol pren part en un triangular de waterpolo amb el CN Barcelona i l’Herculis de Mònaco. El 16 de maig, Emili Rodríguez neda els 100m lliures en 1’19”, temps que es va considerar rècord, però que mai no va ser homologat en haver estat obtingut al mar. El 25 de juliol, Enric Gil i Santiago Maria Arnau porten a terme el projecte de creuar nedant el Port de Barcelona.

Els “athlètics” lluïen un escut provisional a l’espera que Emili Salas dissenyés el definitiu. El nou logotip, amb l’emblemàtic cavallet de mar, s’estrena el 22 d’agost de 1915 al Festival de Sabadell.

L’any 1916, després d’una sèrie d’incidents, Esteve Candell ha de deixar el Club i es produeix el primer relleu a la presidència, que passa a ocupar Enric Martínez, amb el recolzament de Gerard Collardin, soci d’origen austríac que dominava diferents idiomes i tenia un cert esperit de mecenes. Decideixen obrir el Club a altres activitats per ampliar el nombre de socis. Creen la secció d’atletisme i posen en marxa la Challenge Arnau. També entren en el món de la boxa, sense descuidar les activitats de natació.

L’any 1917, per seguir les pautes que marca l’actualitat, l’Athlètic ha d’abocar-se en l’especialitat de waterpolo, cosa que fa tot presentant 3 equips als Campionats d’Espanya. El mes de desembre, Gerard Collardin és escollit President. Ho fou fins al 1921, en ser elegit Secretari general de la FENA (Federación Española de Natación Amateur).

 

Moment #100FCN 5: Fundació del Club Natació Sabadell

Els orígens del CN Sabadell es remunten al primer festival de natació organitzat per la secció d’esports del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), el 22 d’agost de 1915 a la bassa de Ca la Paula, al Molí de les Tres Creus.

A l’acte hi participaren nedadors del Club Natació Barcelona i del Club Natació Athlètic. En el programa d’actes s’exhibiren algunes proves de natació, de salts i es disputà un partit de waterpolo entre el CN Barcelona i el CN Athlètic.

L’èxit del festival va portar als organitzadors a plantejar-se la possibilitat de constituir un club de natació a la ciutat. Aquest grup impulsor estava format per una vintena de joves, la majoria del CADCI dirigits per Joan Valls. Joan Valls s'havia iniciat esportivament l'any 1913, quan va començar a freqüentar les instal·lacions del CN Athlètic i va establir una forta amistat amb el directiu Emili Salas.

Al desembre de 1915 es formà un junta interina i s’inscriviren els primers socis. El 17 de gener de 1916 s’organitzà el segon festival a la bassa de Ca la Paula, concebut com la presentació del Club Natació Sabadell, amb l’assistència d’esportistes del CN Athlètic.

Al febrer de 1916 es fundà el CN Sabadell, encara que els seus estatuts no foren aprovats fins al 25 de juny. El primer President fou Pere Mestre.

Les diferents instal·lacions que el CN Sabadell utilitzava no donaven satisfacció als socis. Es va buscar un lloc on emplaçar una nova instal·lació i es va triar el Vapor Codina, al carrer Lacy. El 23 de Juny de 1918 s’inaugurava. Aquesta inauguració marcà una fita històrica, suposava la primera piscina de l’Estat espanyol (25×12 metres) ben mesurada i vàlida per homologar rècords amb totes les garanties i practicar el waterpolo en bones condicions.

 

Moment #100FCN: Fundació de la Federació Catalana de Natació

Els resultats obtinguts al Jocs Olímpics d’Anvers l’any 2020 van demostrar que érem manifestament inferiors als nostres contrincants. Calia una profunda reflexió i introduir canvis. Es necessitaven piscines d’aigua temperada per entrenar regularment tot l’any i evolucionar els mètodes de preparació.

També calia desenvolupar la natació arreu de Catalunya. Això exigia els esforços de tothom i, conseqüentment, l’existència d’una Federació de Clubs que els coordinés. Amb aquest objectiu es va constituir la Federació Catalana de Natació.

La Federació es va fundar el 25 de febrer del 1921 al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona, el CADCI, de la mà del Club Natació Barcelona, el Club Natació Athlètic i Club Natació Sabadell, que eren els clubs que lideraven la natació i van prendre la iniciativa. També van comptar amb l’adhesió dels altres clubs que practicaven el nostre esport: el Club Natació Mataró, el Club Natació Pop de Badalona, el Camps d’Esports de Lleida, el Club XX, l’Ateneu Enciclopèdic Popular i el Club de Mar.

Disset Presidents han dirigit la nostra Institució.

El Sr. Jaume Mestres va ser el primer President de la Federació Catalana de Natació. Formà part de la junta directiva del CNB, del qual fou vicepresident el 1920, i representant del club en els actes fundacionals de la Federació Espanyola, que arribà a presidir, des de l’abril del 1920 fins al gener del 1921. Va ser un dels impulsors de la candidatura olímpica de Barcelona als Jocs Olímpics de 1924, que finalment el Comitè Olímpic Internacional va concedir a París. Pioner de l’arquitectura esportiva a Catalunya, va impulsar i dissenyar la construcció de la primera piscina coberta de l’estat espanyol, la piscina de l’Escullera del Club Natació Barcelona. El Sr. Jaume Mestres dirigí la Federació Catalana fins al setembre del 1922.

Des de l’any 2008, El Sr. Enric Bertrán és l’actual President de la FCN.

La 1a seu fou el propi CNB, situat als Banys de Sant Sebastià de la platja de la Barceloneta. L’última, des de 1987, al carrer Diputació 237. Els 9 clubs que van constituir la Federació, s’han convertit en 128, amb gairebé 17.000 llicències i multitud d'èxits esportius, tant nacionals com internacionals.

 

Moment #100FCN: Montserrat Tresserras, pionera olotina de les Aigües Obertes

Montserrat Tresserras va ser “el primer espanyol” en creuar l’Estret de Gibraltar, el 12 de setembre de 1957. Ho va fer en 5 hores i 19 minuts.

L’any 1958 va travessar el Canal de la Mànega en 14 hores i 14 minuts, de la platja francesa de Cap Gris Nez fins a les costes de Dover. Al 1961 el tornaria a creuar en sentit invers, fet que la convertiria en la primera dona de la història en completar el recorregut en ambdós sentits.

I va realitzar moltes altres proeses: Va ser la primera en completar la travessia entre Concòrdia (Argentina) i Colon (Uruguai), el 1963. El 1969 va creuar el Llac Ness i va nedar de Menorca a Mallorca en 21 hores i 10 minuts.

El 1970 va ingressar al Saló de la Fama de la Federació Internacional de Natació de llarga distància.

Va publicar “Nedant l’Estret. Els seus orígens i la seva història” (2008) i va protagonitzar el llibre “Montserrat Tresserras, la guanyadora del canal” (1959).

Tresserras va ser reconeguda amb nombrosos guardons, com la creu de plata de l'Ordre del Mèrit Civil i la Reial Ordre del Mèrit Esportiu.

 

Moment #100FCN: Eugeni Asencio fa el Jurament Olímpic dels jutges als JJOO Barcelona'92

Eugeni Asencio va pronunciar el Jurament Olímpic d’imparcialitat en nom de tots els jutges i àrbitres presents als Jocs Olímpics Barcelona'92.

El Sr. Asencio, que s’acomiadava com a àrbitre internacional de waterpolo, tingué l’honor d’ésser escollit d’entre tots els jutges, àrbitres i oficials que havien d’intervenir en els Jocs. Just reconeixement a tota una vida dedicada al waterpolo amb 432 partits internacionals.

Va iniciar la seva carrera com a porter de Waterpolo al Club Natació Barcelona. Guanyà 6 Campionats d’Espanya (1957, 1959, 1960, 1962, 1963, 1965) i una Lliga (1966).

L'any 1969 va iniciar la seva activitat com a àrbitre. Va estar present a 5 Jocs Olímpics, Munich (1972), Moscou (1980), Los Angeles (1984), Seül (1988) i Barcelona (1992) i dirigí les finals dels de Los Angeles'84 i Seül'88. També va arbitrar la final masculina del Campionat del Món de Madrid 1986.

Presidí el Col·legi Català d’Àrbitres (1971-72 i 1977-78), la comissió d’arbitratge de la RFEN (1980) i el Comitè d’Àrbitres espanyol (1981-82).

 

Moment #100FCN: JJOO Barcelona'92: La Selecció Espanyola de Waterpolo aconsegueix la 1a medalla olímpica de la seva història, una plata

La final contra Itàlia va ser un partit tan disputat que va necessitar els 28 minuts reglamentaris i 18 més: 6 corresponents a la pròrroga normal i 12 a les següents quatre pròrrogues adicionals. Itàlia va guanyar el partit 8-9, marcant l’últim gol a 32 segons de finalitzar el cinquè overtime.

La Selecció Espanyola estava formada per: Jesús Rollán, Josep Picó, Sergi Pedrerol i Manel Estiarte (CN Catalunya), Salvador Gómez, Pedro García, Miki Oca, Rubén Michavila i Marcos Antonio González (CN Barcelona), Jordi Sans, Dani Ballart i Ricardo Sánchez (CE Mediterrani) i Manel Silvestre (CN Montjuïc).
Seleccionador: Dragan Matutinovic; 2n entrenador: Rafa Aguilar; Delegat: Pere Robert

A pesar de l’extraordinària competició que va fer l’equip, la medalla de plata va tenir un regust amarg. Però després de 29 anys es recorda amb nostàlgia. Va ser un gran partit de Waterpolo!

 

Moment #100FCN: Gemma Mengual guanya 7 medalles als Mundials Roma 2009

Al Campionat del Món de Natació celebrat a Roma el 2009, l'equip espanyol, amb Gemma Mengual al capdavant, va guanyar set medalles, 1 or en combo i 6 de plata en solo, duet i equip, tant en rutina tècnica com en lliure.

Gemma Mengual no va obtenir l'or que esperava en el solo lliure, però la seva actuació al Foro Itálico va ser de matrícula d'honor, al costat de les seves companyes Andrea Fuentes, Irina Rodríguez, Gisela Morón, Ona Carbonell, Paula Klamburg, Raquel Corral, Thaïs Henríquez, Margalida Crespí, Cristina Salvador i Alba Cabello, sota la direcció d’Anna Tarrés i el seu equip tècnic.

 

Moment #100FCN: Ona Carbonell es penja 7 medalles als Mundials de Natació Barcelona 2013

Va nedar el solo lliure amb la música de Freddie Mercury i Montserrat Caballé que va sonar als JJOO Barcelona 1992. La coreografia, supervisada per la pròpia Montserrat Caballé, li va valer per guanyar la medalla de bronze. El Palau es va emocionar amb la música i el fantàstic exercici i l’Ona va confessar “Això no ho tornaré a viure en la vida”.

Pel que fa al duo, va formar parella amb Margalida Crespí. Van aconseguir dos medalles de bronze en les dues modalitats, duo tècnic i duo lliure.

Amb l’equip, format per Ona Carbonell, Clara Basiana, Alba Cabello, Margalida Crespí, Thaïs Henríquez, Paula Klamburg, Meritxell Mas, Cristina Salvador, Sara Levy i Laia Pons, va guanyar 3 medalles de plata, en rutina tècnica, en rutina lliure i en combo.

 

Moment #100FCN: Jessica Vall Bronze als Mundials Kazan 2015

El 7 d’agost de 2015, Jessica Vall va guanyar la medalla de bronze dels 200 metres braça als Mundials de Kazan. Vall va marcar un temps de 2.22.76, el mateix que 2 nedadores, la danesa Rikkie Moller Pedersen i la xinesa Jinglin Shi, amb qui va compartir el tercer esglaó del podi.

La nedadora del CN Sant Andreu va protagonitzar una d'aquelles carreres èpiques que defineixen a una esportista, sense perdre la fe en cap moment, conservant la sang freda i donant el cop definitiu als últims 50 metres de la prova.

Vall: “Un somni fet realitat".

Jou: "La d'avui és una data que recordaré sempre. Sempre li dic que cal posar passió, il·lusió i sortir a competir. Jessi ho té molt clar. Avui ha posat les tres coses i sobretot ha competit”.

 

Moment #100FCN: Mireia Belmonte, Campiona Olímpica als JJOO Rio 2016

Mireia Belmonte va fer història a Rio 2016, convertint-se en la primera nedadora espanyola en guanyar una medalla d'or en uns Jocs Olímpics.

L’11 d’agost de 2016 va aconseguir la victòria als 200m papallona, amb una gran marca: 2:04.85. Va acabar el seu 1r llarg en 3a posició, però quan ja havia completat els primers 100m ja estava en posició de plata. I va anar a per més. Va tocar paret per davant de Groves als 150m i va aguantar l’última piscina amb molta força, coronant-se Campiona Olímpica.

La nedadora de Badalona també guanyar el bronze a la prova dels 400m estils, amb 4:32.39. Va passar 3a en papallona, va baixar fins a la 5a plaça en esquena, va recuperar una posició als 100m braça i, a base de coratge, va superar en els últims metres a la britànica Miley, en un esprint èpic, i la recompensa va valer la pena, la medalla de bronze.

 

MOMENT #100FCN: La Selecció Espanyola femenina de Waterpolo, Campiona d'Europa a Budapest 2020

El 25 de gener de 2020, la selecció estatal femenina de Waterpolo es va proclamar Campiona d'Europa a Budapest. Va vèncer a Rússia en la final per 13 gols a 12.
Les jugadores van fer un campionat brillant, amb 7 victòries i 1 derrota.
Bea Ortiz va ser nomenada MVP de l’Europeu i Laura Ester va rebre el guardó com a millor jugadora europea del 2019.

La Selecció estava formada per:
Paula Leitón, Bea Ortiz i Pili Peña (CN Terrassa), Roser Tarragó i Clara Espar (CE Mediterrani), Paula Crespí i Maria Elena Sánchez (CN Sant Andreu), Laura Ester, Judith Forca, i Maica Garcia (CN Sabadell), Anni Espar, Marta Bach i Irene González (CN Mataró).
Seleccionador: Miki Oca; 2n Entrenador: Jordi Valls; Tècnic de porters: Ángel Andreo.

Amb aquesta medalla, l'equip sumava dos ors europeus, conquerits ambdós a la capital hongaresa, a les competicions de 2014 i 2020.

 

Entre Tots i Totes, 100 Anys

- Dani López Pinedo, porter de Waterpolo del CN Atlètic-Barceloneta. Subcampió del Món i Campió d’Europa.
- Ona Carbonell, natació artística CN Sabadell. Subcampiona Olímpica, Campiona del Món i Campiona d’Europa.
- Joan Jané, exseleccionador de Waterpolo. Campió Olímpic i Campió del Món.
- Sílvia Parera, nedadora Olímpica. Bronze Europeu.
- Jordi Sans, jugador Olímpic de Waterpolo. Campió Olímpic i Campió del Món.
- Anni Espar, jugadora de Waterpolo del CN Mataró. Subcampiona Olímpica, Campiona del Món i Campiona d’Europa.
- Enric Bertrán, President de la Federació Catalana de Natació. Campió d’Europa Júnior de Waterpolo.

 

Entre Tots i Totes, 100 Anys

- Miquel Torres, nedador Olímpic i waterpolista internacional. Subcampió d’Europa. Més de 65 rècords nacionals i 40 vegades Campió d'Espanya. Premi al Millor esportista estatal 1962.
- Mª Paz Corominas, primera nedadora espanyola en disputar una final olímpica, a Mèxic 1968. Subcampiona d’Europa Júnior i Or als V Jocs del Mediterrani Tunis 1967.
- Toni Codina, nedador Olímpic Tokio 1964. Entrenador Olímpic a Moscou 1980. Director Tècnic de la FCN. Entre d’altres, va ser l’entrenador de Natàlia Mas, aconseguint 45 campionats d’Espanya i més de 50 rècords nacionals.
- Maria Ballester, nedadora Olímpica Tokio 1964. Guanyà més de 50 títols de Campiona d’Espanya i establí 19 plusmarques espanyoles. Nomenada millor esportista estatal el 1963.
- Jordi Murio, entrenador Olímpic. Ha entrenat 22 nedadors olímpics i 23 medallistes en Campionats del Món i d’Europa, entre ells Sergi López, primer nedador espanyol en aconseguir una medalla olímpica, a Seül 1988. Millor entrenador espanyol l’any 2010.
- Dolors Jané, entrenadora Olímpica. Bronze europeu amb la Sílvia Parera a Sheffield 1993. Millor marca Mundial als 200m braça amb el Joaquin Fernández a Barcelona l’any 1991. Millor Entrenadora estatal del 1989 al 1991.
- Santi Esteva, finalista olímpic. Subcampió d’Europa. Campió d’Europa júnior. Més de 150 rècords nacionals i 70 vegades Campió d'Espanya. Nomenat millor esportista espanyol dues vegades, el 1968 i 1970.